L'Audiència de Tarragona confirma que Bankia segueix com a investigada per la fallida de la Cooperativa de l'Aldea

Bankia continuarà com a investigada per presumpta apropiació indeguda en el cas de la fallida de la Cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre). Així ho ha confirmat la interlocutòria de la secció segona de l'Audiència de Tarragona, a la qual ha tingut accés l'ACN, que resol el recurs d'apel·lació de l'entitat financera en contra la seva imputació a finals de 2014 per part del jutjat número 1 de Tortosa. Els magistrats han assumit bona part dels arguments de l'Associació d'Afectats, la Cooperativa, l'Ajuntament de l'Aldea i Fiscalia, tombant l'estratègia dels advocats del banc de desvincular-se orgànicament del seu antecessor directe, Caja Madrid. En conseqüència, entén que Bankia no només ha de respondre per la seva responsabilitat en el bloqueig dels comptes dels impositors a finals de 2011, sinó també de les vinculacions i obertura de comptes sense autorització o la pignoració dels saldos.

El recurs d'apel·lació presentat negava que l'entitat financera fos la successora de la personalitat jurídica de Caja Madrid amb l'objectiu manifest d'esquivar qualsevol eventual responsabilitat criminal pels actes que aquesta última hauria comès en relació amb la fallida. Un plantejament que va trobar resposta unànime en els escrits d'oposició de l'Associació d'Afectats, la Cooperativa, l'Ajuntament i la Fiscalia. Tots ells recordaven la "notorietat absoluta" del fet que Bankia és la successora de Caja Madrid, assumint els seus actius i passius en el negoci bancari.

En aquest sentit, els magistrats de l'Audiència de Tarragona van més enllà de la constatació que alguns dels fets imputats, com és el cas del bloqueig de comptes dels impositors, haguessin estat executats directament per Bankia ja sota aquesta mateixa personalitat jurídica. Entenen que, d'acord amb la "pròpia mecànica d'incorporació de Caja Madrid a Bankia, es pot establir "aquesta successió empresarial" i "l'assumpció respecte els clients de la mateixa posició" que l'antiga caixa "tenia amb ells".

Així les coses, en el moment processal actual, apunta la interlocutòria, existeix una "base" suficient per mantenir l'entitat financera com a investigada dins del procés per presumpta apropiació indeguda. "Poden identificar-se traces de tipicitat delictual en la conducta de Bankia", "ítems suggerents d'una activitat il·lícita", sostenen els magistrats, que justifiquen la continuïtat "del tot procedent" de la imputació davant la necessitat d'esclarir la seva participació en els fets. D'una banda, perquè existeixen "clares sospites" que la vinculació de les comptes dels socis cooperativistes amb el compte que tenia l'entitat per operar a través del banc es va fer sense el seu consentiment ni coneixement. Al compte obert per la Cooperativa, addueixen, no s'indicava l'existència de comptes vinculats, fet pel qual el saldo de la mateixa era de l'entitat agrària.

Guanyaven clients i van pignorar els saldos

També constata que existeixen "indicis documentats" de que es produïa l'obertura de comptes de Bankia als impositors de la secció de crèdit, "augmentat així la cartera de clients amb els beneficis que això suposaria". Uns comptes que també es vinculaven a les que eren titularitat de la Cooperativa. L'entitat financera, segons va revelar la instrucció, va bloquejar els comptes perifèrics arribant a pignorar els seus saldos per garantir el cobrament d'un crèdit d'1,5 milions d'euros concedit a l'entitat.

Respecte aquestes imputacions, Bankia va adduir que el bloqueig va ser ordenat per l'exgerent, Daniel Ferré, i el director de la secció de crèdit, Enric Sabaté, tots dos també investigats, afectant només el compte de titularitat de la Cooperativa. Negava que els socis de l'entitat –excepte els que hi haguessin obert un compte de forma expressa- no eren clients seus, sinó de la secció de crèdit. Respecte els comptes oberts als socis, assegurava que es vinculaven al compte d'aquesta secció perquè aquesta pogués operar com un banc, permetent domiciliacions de rebuts o pagament de factures i mantenint els saldos a 0.

Els afectats i la mateixa Cooperativa, en el seu escrit d'oposició al recurs, van rebatre aquests arguments recriminant a Bankia la seva "mala fe" maniobrant per intentar confondre'ls i fer-los creure que eren clients seus: van posar a disposició dels socis serveis propis d'un banc com targetes, talonaris, caixer automàtic i remetent-los rebuts o publicitat. En cap cas, reiteren, se'ls va demanar autorització o informar de les vinculacions. Arran del bloqueig, el banc va pignorar els comptes dels afectats com a garantia dels préstecs de la Cooperativa amb l'argument que no eren titulars de l'entitat.

L'esperança de recuperar els diners

Després de la sortida del procés dels responsables de la inspecció de Política Financera de la Generalitat, la continuïtat de la imputació de Bankia per apropiació indeguda, així com de l'exdirector de l'antiga oficina d'Amposta, Antonio Fornós, i la seva exdubdirectora, Manuela Buera, manté viva l'esperança de l'Associació d'Afectats i la Cooperativa de l'Aldea de rescabalar els més de 4,5 milions d'euros d'uns 300 impositors encara entrampats per la fallida. L'entitat financera, però, manté oberta la seva estratègia jurídica i continua recorrent automàticament totes les interlocutòries que la mantenen dins del cas. De fet, encara queda pendent de resoldre el seu recurs de reforma a l'obertura del procediment abreujat per part de la jutgessa de Tortosa del passat 23 d'octubre, amb arguments similars als que va plantejar en aquest primer recurs desestimat.

Un cop finalitzada pràcticament la instrucció i obert el procediment abreujat des de finals del passat mes d'octubre, a més de Bankia i els seus dos empleats, continuen com a investigats en el cas de la fallida de la Cooperativa de l'Aldea setze persones més: l'exgerent, Daniel Ferré, amb la seva dona, Teresa Bages i els seus dos fills, Aleix i Rubén Ferré; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté –que també ha presentat un recurs de reforma per evitar el judici oral, descarregant les principals responsabilitats pels fets sobre Ferré i Bankia-; l'extreballadora de la Cooperativa, Mercè Benito; els antics responsables del Consell Rector: Fernando Falcó, José Benito i Juan Gilabert; l'auditor de l'empresa BDO, Juan Carlos Torres; així com sis empresaris proveïdors: Josu Serna, David i Xavier Casas, Francisco Javier García Vivo, Maria Teresa Melquiades,i Juan Antonio Rius. La jutgessa de Tortosa els atribueix suposats delicte societari, falsedat documental, apropiació indeguda, cobrament indegut de subvencions europees, simulació de contracte, alçament de béns i insolvència punible. Únicament a Ferré se li atribueixen aquests sis presumptes delictes alhora.

Precisament, l'Audiència de Tarragona ha desestimat un recurs de l'exgerent que reclamava una nova prova pericial informàtica dels ordinadors de la Cooperativa. Considerava Ferré que la negativa de la jutgessa de Tortosa lesionava el seu dret fonamental a la pràctica de la prova pertinent per obtenir dades pericials "transcendents per a la seva defensa". Els magistrats, però, han denegat aquesta petició.