L'Ebre consensua la nova proposta de cabals ambientals per al riu

La Generalitat de Catalunya ha aprovat una nova proposta de cabals ambientals per al tram final de l’Ebre català perquè sigui assumida i incorporada en la revisió del pla hidrològic de l’Ebre.

Vuit anys després d’aprovar la primera proposta –mai assumida per l’Administració estatal–, ara una comissió mixta de tècnics de la Generalitat i el Ministeri d’Agricultura n’han elaborat una segona. Ahir, la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre la va aprovar i fer seva.

El màxim responsable de l’organisme assessor, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, anuncià que l’acord s’incorporarà de manera immediata al paquet d’al·legacions a la revisió del pla de conca, un termini d’al·legacions que finalitza el 30 de juny.

La nova proposta s’ha dut a terme per incorporar nous condicionants i paràmetres, com les noves sèries hidrològiques calculades posteriorment el 2007, i les noves directrius establertes pel Ministeri de Medi Ambient en una ordre ministerial de 2008.

El resultat és una proposta adaptada a l’actual règim natural del riu, que és inferior al fixat anys anteriors. S’han utilitzat nous models matemàtics que avaluen el règim natural dels rius sense les presses i que el redueixen dels 18.000 hectòmetres cúbics als 14.000 hectòmetres.

«La baixada l’havíem de descomptar i, a més, hem incorporat criteris científics en relació a les espècies de fauna, cabal ecològic i la falca salina; a banda de la variable de l’impacte del canvi climàtic sobre la conca», ha detallat el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí.

Tot plegat estableix una proposta de cabals per als anys secs, normals i humits, a banda d’un cabal mínim de subsistència en cas de fenòmens excepcionals de sequera, regulats per llei.

Les dues dades més rellevants són, en primer lloc, el volum previst per als anys secs (5.871 hm3/any), menor que el fixat el 2007 però molt major que l’establert en l’actual pla hidrològic de la conca (3.010 hm3/any).

La segona dada clau és el cabal mínim de subsistència, de 3.518 hm3/any, xifra molt propera al cabal total anual previst en el pla aprovat per l’Estat, avui en vigor.

Això a banda, Vila fa una encesa defensa del document, ja que per primer cop aglutina en una posició comuna a regants, Administració i entitats ecologistes, després d’anys d’enfrontaments.

També perquè la solució adoptada «és pragmàtica, realista, permet incorporar la ciència al sentiment, i estableix tant uns cabals suficients com assegurar les activitats de reg».

El conseller confia que la «posició consensuada a Catalunya» es pugui traslladar a altres comunitats autònomes i es modifiquin a la baixa «els projectes més expansius», referint-se a les més de 465.000 noves hectàrees de regadiu previstes. «El Ministeri té l’obligació d’anar incorporant la reflexió a altres comunitats com l’Aragó perquè el Consell Nacional de l’Aigua no sigui un ball de bastons», ha tancat.