L’Ebre, el territori amb menys dones als òrgans directius de les cooperatives

Amb l’objectiu de formar en lideratge i fomentar l’emprenedoria i l’apoderament de les dones del sector agrari, ahir a Tortosa la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va celebrar una jornada adreçada a les dones vinculades a les cooperatives. És la segona edició d’aquesta jornada, després que l’any passsat se celebrés a Lleida. 

A Catalunya, hi ha unes 6.600 dones associades a cooperatives agràries, que representen un 21% dels 31.480 socis productors. La seua presència en els consells rectors és inferior al 4% i, del total de 204 cooperatives federades, només 6 estan presidides per una dona.
«La jornada ha sigut molt formativa, per empoderar les dones i ajudar-les i indicar-les de llocs on es poden informar i tenir suport», explica Ramona Mota, representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i de la Asociación de Mujeres de Cooperativas Agrícolas de España, a més de membre del consell rector de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell. 

La representant explica que a les Terres de l’Ebre «encara hi ha menys dones als càrrecs alts de les cooperatives que a cap lloc de Catalunya , hi ha molt poca representació femenina als consells rectors. Per aquest motiu és necessari treballar». 

La mateixa Mota explica que la seua trajectòria no ha estat fàcil. «He lluitat per poder estar en la direcció i no ha estat fàcil. El món cooperatiu és masculí, però mica en mica ens anem fent lloc per poder estar dins dels òrgans de govern de les cooperatives. Cal que les dones surtin de la invisibilitat i que estiguen en un lloc representatiu dins de les cooperatives. És necessari que tinguen una autoconfiança en elles mateixes».
Mota posa l’exemple de les comunitats de regants, «un cercle molt tancat» d’homes. A les mateixes cooperatives, les dones sovint assumeixen les tasques administratives i prou. «O moltes dones lideren la seua empresa però des de la foscor. Fins que una dona no es queda vídua, els camps no passen al nom d’ella, per exemple».

Un cas és el de Montse Sérvulo, pagesa i sòcia de la Càmara Arrossera del Montsià i que també treballa en una empresa agrícola del seu home i els seus germans des de fa 28 anys. Sérvulo és pagesa activa des de fa vuit anys.

 «Abans treballava amb ells, ara ja tinc terres a nom meu», explica. «Al principi estava molt l’ombra perquè l’empresa estava a nom del meu sogre i jo treballava com a administrativa. He estat molt present en tot, però no era la meua explotació agrària, clar». La pagesa fa una valoració positiva de la jornada. «Però m’agradaria molt que vinguessen més homes, i homes dels consells rectors, i així que vegin també la nostra realitat. Poc a poc ens donem més a conèixer, però als consells rectors hi ha molt poques dones. Esperem que vagi canviant».
Un exemple diferent és el de Cristina Rodríguez, que treballa a la Cooperativa de la Galera des de fa 26 anys. 

«Sóc administrativa, però estic a direcció des de fa sis anys. Feia molts anys que hi treballava i la persona per damunt de mi es va jubilar i vaig ascendir», explica. «Sempre he treballat amb homes, i t’has de fer valdre. Però un cop et guanyes el respecte, t’escolten. És molt important que les dones formen part dels òrgrans de direcció. El que pot aportar una dona és complementari, és interessant, cal sumar entre tots. Crec que poc a poc millorarem, però costarà», valora.