'L'Ebre és territori de molts riscos'

Miquel Alonso és el responsable de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre. En aquesta entrevista explica com la gestió de la informació en una emergència és vital. El Twitter de Protecció Civil, @emergenciescat, és el que té més seguidors de tots els departaments de la Generalitat.

- Sembla que hi ha cossos, com els Bombers, més visibles que els de Protecció Civil. Com és la vostra faena?

- Sí, així és. El nostre dia a dia se separa per la previsió i l’actuació quan succeeix una emergència. Nosaltres fem una gestió integral d’una situació d’emergència. Cal diferenciar les situacions d’urgència, on ja hi ha els cossos operatius (un accident de trànsit, un incendi...), i les d’emergències, molt més excepcionals, on nosaltres prenem part. Com a Protecció Civil en l’àmbit territorial ens vam configurar l’any 2009, abans estaven dins de la direcció de bombers. Aleshores hem anat agafant el relleu de la gestió de grans emergències, informació a la població, campanyes de prevenció... Hi ha hagut un gran canvi des d’abans del 2009 fins ara.

- Com valora la faena que feu amb els altres cossos?

- La integració de la faena amb els altres cossos és molt bona en l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Aquí es treballa molt bé, juntament amb els Mossos d’Esquadra, els Bombers, els ajuntaments, Creu Roja, voluntaris... Treballem amb molta col·laboració.

- Com són les Terres de l’Ebre pel que fa a riscos?

- Les Terres de l’Ebre són un territori amb molts riscos. Tenim de tot: som el territori amb més perill d’incendi forestal de Catalunya, probablement, amb el riu més cabalós de Catalunya, amb centrals nuclears i químiques, una muntanya que també té neu, tenim costa, i a sobre som un territori de vent. Això fa que tinguem una certa experiència en tots aquests riscos, que són molt variats entre ells. És un territori exemplar.

- S’ha avançat molt pel que fa a prevenció?

- Sí. Precisament un dels aspectes de les Terres de l’Ebre que sempre m’interessa molt és treballar el més conjuntament que es puga amb tots els ajuntaments ebrencs. Des del servei territorial els donem suport en matèria de protecció civil, ja que és una responsabilitat compartida. Vull destacar que els ajuntaments estan fent un canvi de xip molt important, hi ha molta preocupació en la percepció de riscos. No hi ha millor garantia que la informació perquè la gent tinga garanties d’autoprotecció davant duna situació de risc. Ara els ajuntaments estan molt més al dia dels seus plans d’emergència i ens demanen més suport. Si tot va bé, al juny tindrem pràcticament el 50% de municipis ebrencs amb els seus nous plans d’emergència.

- La vostra formació deu ser molt transversal.

- Molta formació dels nostres tècnics prové de l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya. Però un cop s’ingressa, seguim formant-nos, amb molts cursos. Saber comunicar i fer-ho bé, per exemple, és importantíssim. Hem de saber moltes coses i la nostra faena també depèn molt de la meteorologia. Recordo els dies dels sismes pel Castor que vam fer una master class de sismologia. La gent pot pensar que és monòton treballar en l’administració però en el nostre cas cada dia pot ser diferent.

- Parlem de la gestió en l’accident de Freginals.

- Va ser un accident molt complex, amb 61 persones afectades, 13 víctimes mortals, 36 ferits i 26 nacionalitats diferents. Però va funcionar tot molt bé per la col·laboració inestimable de tots. Tothom va estar a l’altura de cara sobretot als familiars de les víctimes: des del nivell institucional més alt fins a l’últim voluntari. La nostra faena va començar des del minut zero, amb el contacte amb els consolats i la creació del centre d’atenció als familiars. Necessitàvem intèrprets, vols, hotels... Un cop teníem els ferits als hospitals i els il·lesos tornant cap a casa, es va crear un dispositiu coordinat. Ens havíem de coordinar de seguida amb l’aeroport del Prat perquè els familiars arribessen després fins a Tortosa. Era important gestionar bé la simple recepció d’una persona que baixa d’un avió i que acaba de rebre la pitjor notícia de la seua vida. Després, els familiars ens van donar les gràcies per agilitar tant les coses en un moment de bloqueig per a ells.