Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’Ebre, la segona conca més contaminada per plaguicides

Un informe d’Ecologistes en Acció amb dades fins al 2016 detecta 21 herbicides i insecticides en rius de la conca fruit de l’activitat agrícola

Andreu Caralt

Whatsapp
El cabal del riu Ebre al seu pas per Tortosa va provocar ahir la inundació de l’embarcador del Mercat Municipal.  FOTO: JOAN REVILLAS

El cabal del riu Ebre al seu pas per Tortosa va provocar ahir la inundació de l’embarcador del Mercat Municipal. FOTO: JOAN REVILLAS

Un informe de l’organització Ecologistes en Acció ha alertat de la presència de 21 plaguicides en punts de la conca de l’Ebre, la majoria d’ells considerats disruptors endocrins, es a dir que interfereixen el funcionament del sistema hormonal dels humans. En la immensa majoria de casos, les mostres no superen les concentracions màximes permeses.

La investigació, que porta per nom Ríos hormonados ha analitzat la informació subministrada entre 2012 i 2016 per deu conques hidrogràfiques de l’Estat que han atès la demanda d’informació sobre el grau de contaminació dels rius. El document s’ha realitzat conjuntament amb l’organització ‘Peticide Action Network Europe’.
L’estudi conclou que la de l’Ebre és la segona conca estatal amb un major nombre de plaguicides detectats, 21 de les 37 substàncies analitzades. Només la supera la conca hidrogràfica del Xúquer, amb 34 plaguicides descoberts. Per sota es situen les conques del País Basc, la del Tajo i la del Miño-Sir, a Galicia. 

En el cas de l’Ebre, els plaguicides més detectats van ser els herbicides terbutilazina, el metaclor i l’insecticida prohibit lindà i els seus isòmers. En canvi, el 2012 van ser detectats també amb una alta freqüència un tercer herbicida, el desetilatrazina, i l’insecticida clorpifidós. 

Les concentracions detectades de lindà i clorpifidós van ser molt elevades el 2016, superant en ocasions la concentració màxima admissible. 

Totes les substàncies detectades en major freqüència el 2012 i 2016 se sospita que interfereixen el funcionament del sistema hormonal (ho serien 16 dels 21 plaguicides detectats a l’Ebre). 

Un de les conclusions més alarmants de l’estudi apunta que dels 47 plaguicides trobats als rius de l’Estat l’any 2016, un 70 per cent (un total de 34) estan prohibits per la legislació vigent a Espanya i a la Unió Europea per la seva elevada toxicitat. 

Tòxics persistents

L’informe admet que és una situació «preocupant» perquè mostra, d’una banda, que aquests productes químics nocius es van utilitzar de manera àmplia a Espanya i encara persisteixen en el medi ambient. D’altra banda, se sospita que alguns d’aquests plaguicides s’haurien usat de manera il·legal. És el cas, per exemple, del DDT, prohibit als anys 80 del segle XX, els compostos parentals del qual encara es detecten a dia d’avui. 

L’informe 2017 de la CHE detecta cinc incompliments, cap a les Terres de l’Ebre

La presència d’aquestes substàncies en el medi aquàtic pot respondre, en últim terme, a una mala gestió dels residus de la seva fabricació quan estava permesa la seva producció. És el cas del lindà, que va generar diversos abocadors il·legals. 
A més, els autors de l’estudi afirmen que aquestes substàncies presents a l’aigua poden actuar de manera additiva amb nous contaminants, provocant efectes adversos en organismes exposats. La majora dels plaguicides detectats són insecticides (48 %) i herbicides (44 %) i en menor mesura fungicides (8 %).

Contaminants hormonals

En relació als components hormonals, es sospita que ho són un 54 % del total de substàncies detectades. L’informe detalla que, de la mateixa manera que les hormones, poden ocasionar efectes adversos a dosis molt baixes, centenars de cops inferiors als nivells d’exposició considerats segurs per la normativa. S’explica que la dosis d’exposició no determina el seu efecte i que el moment de l’exposició és molt important.  Si es produeix en els primers estadis de la vida, «pot produir lesions irreversibles, provocant patologies o malalties que poden no manifestar-se fins a l’etapa adulta».

A Espanya es van consumir l’any 2014 un total de 78.818 tones de plaguicides, xifra que la situa al capdavant dels països europeus a causa de la presència massiva d’agricultura intensiva. «Això facilita que gràcies a l’escorrentia, moltes d’aquestes substàncies acabin contaminant el sòl, l’aigua o l’aire», ha explicat Dolors Romano, portaveu d’Ecologistes en Acció.

L’organització conclou que calen reformes en la Política Agrària Comuna amb l’objectiu que l’agricultura transiti cap un model ecològic i menys contaminant, amb la reducció de l’ús de plaguicides i químics que contaminen els rius. I demanen la posada en marxa de programes oficials d’assessorament als agricultors que permetin unes pràctiques agrícoles menys contaminants.

Resultats de l’any 2017

De manera paral·lela a l’informe ecologista, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha presentat aquest mes de febrer l’informe anual de la xarxa de control de plaguicides corresponent a l’any 2017. S’han fet fins a 2.513 anàlisis de 23 plaguicides en 22 punts de la conca. Només s’han detectat cinc incompliments en les concentracions mitjanes anuals en afluents de l’Ebre a les províncies d’Osca, Saragossa i Àlaba de clorpirifós i terbutilazina, entre d’altres. Cap correspon al tram català de l’Ebre. També cinc incompliment en concentracions màximes admisibles de manera puntual a les mateixes zones.

En la gran majoria de casos, en aquests punts de mostreig les masses d’aigua són retorns d’aigua de regadiu. En canvi, ha millorat la situació al riu Segre, on la contaminació detectada ha estat menor que en anys anteriors. 

La CHE insta les comunitats de regants a adoptar mesures per minimitzar les afeccions per l’ús de clorpirifós, isoproturón, metalocloro, terbutilazina i desetilatrazina. 

Temas

Comentarios

Lea También