Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’Ebre multiplica per cinc el seu cabal

El tram final del riu es comença a recuperar després de deu mesos d’intensa sequera al conjunt de la conca

Maribel Millan

Whatsapp
El riu Ebre al seu pas per Tortosa, aquesta setmana. Foto: Joan Revillas

El riu Ebre al seu pas per Tortosa, aquesta setmana. Foto: Joan Revillas

El riu Ebre es comença a recuperar després d’un 2017 d’extrema sequera. Al seu pas per Tortosa, el cabal se situa aquests dies al voltant dels 500 metres cúbics per segon, una xifra que multiplica per cinc la de principis de gener. 

De fet, al llarg de vuit mesos (des del maig del 2017 fins al gener del 2018) l’Ebre català ha comptat amb uns cabals mínims molt preocupants, al voltant -i de vegades fins i tot per sota- del mínim ecològic establert per normativa en els 80 metres cúbics per segon. És el cas, per exemple, del 7 de setembre passat, quan es va registrar un mínim històric de 72 metres cúbics per segon a l’estació d’aforament de Tortosa. 
Però els temporals i les copioses nevades d’aquest hivern a bona part de la conca hidrogràfica han permès començar a recuperar les reserves d’aigua. 

Segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), la capacitat total dels embassaments continua a l’alça i se situa aquesta setmana en el 64 per cent, tot i que es troba encara per sota dels nivells del  2017 i de la mitjana dels darrers cinc anys.

En el cas de Mequinensa, el pantà més gran de la conca, ha doblat l’aigua embassada en dos mesos. Així, ha passat del 40 per cent que registrava a principis de desembre al 86 per cent que acumula actualment, amb 1.325 hectòmetres cúbics d’aigua. Pel que fa al pantà de Riba-roja, es troba al 91,6 per cent de la seva capacitat.

La recuperació dels cabals és bàsica per al bon estat ecològic del tram final del riu i per a la supervivència del Delta, actualment en regressió. Així ho denuncia la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la qual reclama que els mínims ecològics establerts per llei siguin molt superiors als actuals. 

Temas

Comentarios

Lea También