Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L’Ebre, sisena destinació de les nou marques turístiques catalanes

Un informe de la URV constata que el territori no desenvolupa prou el potencial turístic que té

Marina Pallás

Whatsapp
Un grup de visitants en unes barques de perxar al delta de l’Ebre, un dels espais més atractius del territori. FOTO: Joan Revillas

Un grup de visitants en unes barques de perxar al delta de l’Ebre, un dels espais més atractius del territori. FOTO: Joan Revillas

Les Terres de l’Ebre tenen un potencial turístic enorme, capaç de seduir perfils molt diversos: un patrimoni natural de primer ordre, amb dos parcs naturals com són el dels Ports i el del Delta de l’Ebre, un litoral amb platges, una zona vitivinícola que no deixa de créixer a la Terra Alta i un gran gruix de patrimoni històric i cultural repartit per tot el territori, a més de la Via Verda i altres atractius esportius. 

No obstant això, l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2017, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la Universitat Rovira i Virgili, constata que les Terres de l’Ebre ocupen una posició molt discreta dins de les marques turístiques en les quals es divideix Catalunya, almenys pel que fa a visitants i pernoctacions. Per al professor d’Economia i director del campus Terres de l’Ebre Jordi Sardà, autor de l’apartat del turisme d’aquest informe, les Terres de l’Ebre són un territori ara amb debilitats i necessitats però amb elements de futur i oportunitats. 

L’informe recorda que el turisme és un sector, juntament amb l’agricultura, estratègic per a les Terres de l’Ebre i amb moltes possibilitats d’expansió. Tot i això s’ha constatat que lluny de resoldre l’estacionalitat i aprofitar el potencial fora de la temporada alta, té tendència a incrementar l’ocupació en les dues temporades fortes i decau en els mesos de novembre a març. Aquesta especialització temporal no és desitjable per al sector, tant des del punt de vista de resultats empresarials com d’ocupació laboral, perquè fomenta la temporalitat.
Els experts apunten que la formació continuada de l’empresariat i de la força de treball, la combinació dels productes amb altres sectors, la potenciació dels esdeveniments comercials, gastronòmics, i sobretot la millora de la governança turística poden ser factors clau per al futur desenvolupament del sector.

Ara mateix, de les nou marques turístiques existents a Catalunya, les Terres de l’Ebre ocupen la sisena posició pel que fa a l’arribada com pernoctacions de turistes, només tenen per sota la Catalunya Central, les Terres de Lleida i la Vall d’Aran. 
Segons les dades de l’Observatori Turístic de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, pot observar-se la prominència de la zona litoral pel que fa a la interior, ja que la zona litoral capta el 77,4% de totes les pernoctacions (les pernoctacions a la zona litoral són 3,43 vegades superiors a les de l’interior).

Els motius
L’informe apunta que la situació geogràfica de les Terres de l’Ebre i el fet d’estar allunyada dels principals punts que constitueixen l’origen i la destinació dels moviments turístics, són dos dels principals motius que permeten explicar les raons per les quals la marca Terres de l’Ebre és víctima d’un cert desconeixement per part dels seus potencials clients. Això fa que aquesta marca, no obstant, tinga un elevat potencial de creixement tant a curt termini com a llarg termini.

 Pel que fa al nombre d’establiments turístics, estan molt per sota de les seues possibilitats. Així amb un 10,4% de tot el territori català, el nombre d’establiments turístics només representa el 4,0% del total i el nombre de places un 2,2%.

Perfil dels visitants
Quant a l’origen, el mercat català continua sent el més nombrós amb una freqüència del 53,7%; seguit del mercat espanyol amb un 20,5% i l’estranger, que aglutina el 25,8% del total de turistes.

Els turistes de més de 65 anys són el grup més freqüent a les Terres de l’Ebre durant la primavera i la tardor de 2017, ja que representen el 37,2% del total. A continuació, segueix el grup entre 35 i 44 anys amb un 20,0% i després, el grup d’entre 55 i 64 anys amb un 16,1%.
El perfil del visitant durant períodes de temps fora de la temporada estival és el d’una persona de més de 65 anys, que viatja en parella i ho fa majoritàriament en vehicle particular encara que també són importants els desplaçaments en autocar. Es tracta d’una persona d’origen català (principalment de Barcelona). Si vingués de l’estranger, predominarien els francesos i si ho fes de la resta de l’Estat, provindria de les dues comunitats autònomes limítrofes amb la catalana. Hi faria una estada mitjana de 4,7 nits encara que predominen les estades curtes, d’una o dues nits.

Aproximadament el 70% dels turistes ja coneixen Terres de l’Ebre i aprofiten la seva estada per fer activitats relacionades amb la cultura, passejar o relaxar-se. Són d’una classe social entre mitjana i mitjana alta i fan una despesa de 151 euros.

Comentarios

Lea También