Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'Eurocambra qüestiona els cabals ecològics del pla hidrològic de l'Ebre

L´informe preliminar dels eurodiputats que van visitar el Delta al febrer demana un estudi més acurat sobre les necessitats de l´espai progegit i més diàleg de l´Estat amb la Generalitat i el territori

M.Millan

Whatsapp
Imatge de la gran manifestació de la PDE contra el pla hidrològic el 7 de febrer passat. FOTO: JOAN REVILLAS

Imatge de la gran manifestació de la PDE contra el pla hidrològic el 7 de febrer passat. FOTO: JOAN REVILLAS

El Parlament Europeu posa en qüestió els cabals ecològics establerts per al tram final de l’Ebre en el pla hidrològic de la conca i insta la Comissió Europea a vigilar que l’Estat espanyol compleix amb les normes comunitàries. Així es recull en l’esborrany de l’informe que està elaborant la missió d’eurodiputats que va visitar el delta de l’Ebre (i el Tajo) el passat mes de febrer, just després de la multitudinària manifestació d’Amposta contra el pla hidrològic de l’Ebre.

El document recomana la realització d’un estudi en profunditat de les necessitats de les àrees protegides, en termes de qualitat de l’aigua i cabals ecològics, «d’acord amb els objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua», un estudi que hauria de ser finançat amb fons europeus, «tenir en compte l’opinió de totes les parts interessades» i servir per «establir els cabals ecològics necessaris al delta de l’Ebre» de cara a la «revisió del següent cicle» de planificació hidrològica.

També adverteix al govern espanyol que la «construcció d’obres hidràuliques, preses i canals de reg» no ha d’obstaculitzar «el cabal adequat perquè els sediments es puguin moure cap al Delta» i li demana que «examini les possibilitats» per tal «d’assolir els objectius ambientals i les demandes d’aigua existents».

A més, els eurodiputats demanen al govern de l’Estat un «diàleg constructiu» amb la Generalitat, les ONG i la societat civil, de cara al proper cicle de planificació hidrològica; i apunten que la disputa sorgida pel pla hidrològic de l’Ebre (l’aprovat el 2015 i també el del 2016) «pot ser el resultat de possibles conflictes d’interessos entre la regió i les autoritats estatals».

El document inclou les aportacions de les persones que els eurodiputats van escoltar durant la seva estada al Delta, el Tajo i a Madrid, entre ells membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (com a peticionaris davant del Parlament Europeu), pescadors, musclaires, biòlegs i ambientalistes. Tots ells van remarcar els problemes de regressió, enfonsaments, erosió i salinització que pateix el delta de l’Ebre, i els seus efectes en el medi ambient i els sectors econòmics.

També van escoltar la directora general de l’Aigua, Liana Ardiles, i el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Raimundo Lafuente, que van assegurar que els cabals ecològics són adequats i que el nou pla ha incorporat les recomanacions de la Comissió Europea, a diferència del que es manté des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

La delegació encapçalada pel conservador eslovac Pál Csáky va estar formada per cinc eurodiputades més: la polonesa Julia Pitera, la sueca Bodil Valero, la letona Tatjana Zdanoka, la italiana Eleonora Evi i la grega Kostadinka Kuneva. Els eurodiputats Javi López (PSC), Ernest Urtasun (ICV), Sergio Gutiérrez Prieto (PSOE) i Rosa Estaràs i Pilar Ayuso (PP) van acompanyar la delegació.

Els grups poden ara presentar les seves esmenes a l’esborrany de l’informe, perquè es debati i aprovi al comitè de Peticions de l’Eurocambra, possiblement al juny o juliol.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También