L'Observatori de l'Ebre, en un projecte internacional finançat per l'OTAN

Es pretén monitoritzar l'activitat de les ones a la ionosfera per mitigar els seus efectes en sistemes de navegació i radiocomunicació

19 mayo 2017 23:58 | Actualizado a 20 mayo 2017 21:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El centre de recerca de l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, treballa en un projecte d’abast internacional finançat per l’OTAN que pretén monitoritzar l’activitat de les ones a la capa de la ionosfera. L’objectiu és entendre el seu origen, reconstruir les característiques de les ones que alteren la ionosfera i preparar un sistema d’alerta sobre la magnitud i l’abast de la regió afectada que permeti mitigar els seus efectes en diferents regions del globus sobre diferents sistemes operatius, per exemple sistemes de navegació i radiocomunicació.

La reunió d’inici del projecte es va dur a terme el 21 de novembre en ocasió de l’onzena Setmana Europea de la Meteorologia Espacial celebrada a Bèlgica.

A banda de l’observatori ebrenc, hi participen altres centres de recerca a Grècia, Bèlgica, Alemanya i la República Txeca que disposen d’estacions de vigilància adients. També són membres d’aquest mateix consorci un centre dels EUA, dissenyador dels instruments, i dues institucions d’Austràlia i Japó interessades en l’experiència per traslladar-la a aquestes dues zones del món.

La secció sobre interacció i propagació d’ones de l’Agència Espacial Europea, i l’Administració Nacional sobre l’Atmosfera i els Oceans i les forces aèries dels EUA han mostrat interès com usuaris finals del projecte.

 

Prestigi i opció de contractes

El director de l’Observatori de l’Ebre, David Altadill, explica que a efectes pràctics la part de finançament atorgat a l’Observatori s’emprarà en l’actualització del hardware i software, de l’instrumental de vigilància, propietat de l’Observatori, en treballs per a precisar el calibratge d’aquest, i en altres despeses de personal de recerca. «Per a nosaltres és un orgull participar en aquest consorci, ens atorga prestigi, i la possibilitat de participar en futurs consorcis o en contractes que es puguin derivar del projecte pilot», raona Altadill.

La xarxa d’estacions controlaran el funcionament de la capa de la ionosfera sobre Europa, fet que els permetrà analitzar els senyals reflectits de la ionosfera a terra i avaluar l’estructura del plasma ionosfèric per així reconstruir les característiques de les ones que alteren la ionosfera.

En col·laboració amb els usuaris finals esmentats s’elaborarà un sistema d’alerta que tindrà com objectiu, precisament, informar a aquest usuari de la magnitud i ubicació d’aquestes alteracions amb l’objectiu de mitigar els seus efectes perjudicials.

Altadill posa un exemple per revelar la importància del projecte. El sistema de navegació d’un avió podrà conèixer el marge d’error causat per les alteracions i en quines zones es poden produir. «Així es poden posar en alerta sistemes per advertir de l’opció de l’error i mitigar-lo».

El director comenta que en operacions com l’aterratge d’avions els sistemes de navegació treballen amb una precisió de centímetres, raó pel qual s’ha de minimitzar qualsevol error.

Comentarios
Multimedia Diari