L’Observatori de l’Ebre: la ciència feta romanticisme

Envoltat de natura i amb vistes privilegiades sobre la ciutat de Tortosa, l’Observatori de l’Ebre és un espai de ciència ple de romanticisme, o un espai romàntic ple de ciència. S’hi accedeix per unes escales envoltades d’arbres i vegetació, en un turó de Roquetes, i tot seguit es troba el preciós Pavelló Lavender, de tocs romàntics, amb una sala de conferències i la biblioteca. Els diferents pavellons de l’Observatori de l’Ebre amaguen autèntics tresors científics i patrimonials que el centre encara cataloga, tot i la falta de recursos per museïtzar-los.

En el marc de la Setmana de la Ciència, l’Observatori de l’Ebre va celebrar ahir al matí la tradicional jornada de portes obertes, amb una conferència sobre la ionosfera i una visita guiada gratuïta. La jornada va gaudir d’èxit d’assistència amb unes dues-centes persones dividides en quatre grups que van poder fer un circuit per tot el complex de la mà dels científics i investigadors.

Així, es va poder gaudir de l’espectacular biblioteca, que té fins a 55.000 volums dels quals 11.000 llibres i 2.000 mapes. La biblioteca guarda detacades col·leccions com la de Josep Joaquim Landerer (científic i mecenes de l’Observatori), una col·lecció de llibres navals de Narcís de Montoriol (creador català del submarí) o la col·lecció de la revista Ibèrica, editada a Roquetes des de 1914 a 1980, que es venia cada setmana a tota Espanya i Amèrica llatina.

La visita també va recórrer el pavelló sísmic, amb els antics sismògrafs i un repàs per les causes de formació dels terratrèmols; el pavelló meteorològic, amb els pluviòmetres i anemòmetres que van causar la curiositat dels visitants més joves, i el pavelló astronòmic.

Passat i futur

L’Observatori de l’Ebre és un Institut de Recerca fundat el 1904 per la Companyia de Jesús per estudiar les relacions entre el Sol i la Terra. Ha destacat en l’estudi dels corrents tel·lúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre. La continuïtat i la fiabilitat de les observacions durant més de cent anys fan que els seus arxius de registres magnètics, ionosfèrics, sísmics, meteorològics i solars tinguin un valor científic incalculable. A tall d’exemple es pot ressaltar que els sísmics i els ionosfèrics són els més llargs d’Espanya, i que els meteorològics s’estenen fins a 1880. L’observatori està governat per una fundació sense ànim de lucre. És un institut universitari de la Universitat Ramon Llull (URL) i ha estat associat o coordinat amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des de l’inici d’aquest organisme. Ha mantingut també una estreta col·laboració amb l’Institut Nacional de Meteorologia (INM) des de 1920 (ara conegut com Agència Estatal de Meteorologia) i posteriorment amb altres institucions, com l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) o els Instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICC i IGC).