La Comunitat de Regants de la Dreta ordena, arxiva i cataloga el seu arxiu

Manel Masià Marsà és el president de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta des de fa quaranta anys. Aquesta serà la seva última candidatura, com va anunciar després de guanyar de nou les eleccions el passat mes d’octubre de 2017. I és que el senyor Masià, a banda d’estar al capdavant de l’organització quasi un terç de segle, segueix al peu del canyó amb 80 anys.Per aquest motiu, el president va voler impulsar un nou projecte molt allunyat dels que està acostumat a fer la Comunitat de Regants, com és l’ordenació, catalogació i la creació d’un inventari de tots els documents que té l’entitat. Aquests documents són molt més que cartes, llibres de còpies, actes o factures. Són una prova escrita de la història del Delta.

A través de l’arxiu de la comunitat de regants es pot conèixer una àmplia informació sobre com ha estat el treball i la vida dels nostres avantpassats al Delta: com treballaven la terra, els cicles de les plantacions, epidèmies que van patir, el temps que hi feia, etc. Tot queda escrit en aquests documents, que més enllà de ser un fet administratiu i quotidià, són el diari del Delta, escrit pels seus protagonistes: els pagesos.

Hemidelta Dret i Esquerre
El Delta de l’Ebre es distribueix en dos zones: l’Hemidelta Dret (comarca del Montsià) i l’Hemidelta Esquerre (Baix Ebre). Tot i que una vegada que ho saps és fàcil de reconèixer, són molts els que desconeixen la diferència. «Sempre has de mirar cap a la desembocadura del riu, cap a la mar», explicava Enric García i Sabaté, director gerent de l’Institut Agroambiental Terres de l’Ebre.
L’arxiu que estem tractant és el de la Comunitat de Regants de la Dreta format per les zones: de Xerta, la d’Aldover, la de Roquetes, zona Delta, la de Sant Jaume, zona Prats, zona Illa de Riu, la de Sant Carles de la Ràpita, la de Poble Nou i la de l’illa de Buda. Tot i que l’arxiu, exactament, ordena, cataloga i inventaria els documents de la zona: Delta i Prats.

L’arxivera: Laia Mancheño
«Quan el president va comunicar a la junta la seva idea amb l’arxiu, vam contactar la Universitat Rovira i Virgili per trobar una arxivera», explicava Susana Ferré, encarregada de l’estudi i la difusió de la comunitat. I així és com Laia Mancheño Garrido, llicenciada amb història i arxivera d’especialització, va encapçalar l’ambiciós projecte. L’arxiu quasi amb dos-cents anys d’història les ha vist de tots colors: «Trasllats a diferents seus o inundacions, a banda de suportar el pas del temps, factor que desgasta i malmet els documents també», comentava Susana Ferré. Però tot i això, gran part de l’arxiu es conserva en un òptim estat tot i els anys que acumula. «No és el primer projecte que porto, sí que impressiona, però també he de dir que s’havien fet algunes labors d’ordenar», comentava la Laia davant de piles i piles de carpetes, aparentment desordenades, però responent ja a un cert criteri instaurat per l’arxivera. «És molt important ordenar i també educar», prosseguia l’arxivera, però: «Aquí a la Comunitat tenen molt clar que la seva manera de fer ha de canviar». I per aquest motiu; «es mostren molt oberts en aprendre com funciona un arxiu». Tota la feina de la Laia comença amb la pregunta: «quina documentació hi trobem».

A partir d’aquesta premissa agafa una llibreta i apunta tots els documents que hi veu. Els quals «tenen una etiqueta distintiva», però «probablement el que hi hagi dins no és el que diu l’etiqueta de fora», senyalava l’arxivera i deia resignada: «D’aquí el fet d’educar». Una vegada tingues una idea «general» de tots els documents que hi ha a l’arxiu «crees un índex i a cada sèrie li dónes un número». I amb això, creen un «quadre de classificació», una mena de guia per anar ordenant-ho tot «segons el tipus de document que és i la seva data de creació».

Els arxius tenen tres vessants: l’arxiu viu (l’actual), l’intermedi (que s’ha de conservar X anys fins que ho estipuli la llei) i l’històric (aquells que s’hi han de preservar). La Laia els està classificant tots des dels més actuals fins als més antics. «L’altre dia van trobar les actes de la constitució de la Comunitat, que pensàvem que no les teníem», explicava orgullosa. Un altre fet destacat és que «els cognoms Reverté, Forcadell, Revull, Masià o Carvallo es repeteixen any rere any» perquè «són les primeres famílies del Delta». I és que darrere dels documents trobem fragments de la nostra història. Prova d’això són «llibres de còpies» de l’arxiu. Aquests manuscrits són rèpliques de les cartes que s’escrivien; una mena de «contestador» de l’època. Però que per exemple, del 1936 al 1939 «no trobem cap còpia de res». Perquè tot i que el paper no ho diu de forma explícita, eren els anys de la Guerra Civil i no es feia còpia de res per no arriscar-se.

La Comunitat de Regants de la Dreta: 162 anys d’història

L’any 1778, Carles III habilita el port dels Alfacs per al comerç amb Amèrica. Tot amb la voluntat explícita de facilitar una sortida marítima als productes aragonesos a través de l’activació  del comerç fluvial del riu Ebre. Aquest fet històric coincideix també amb la fundació de la població de Sant Carles de la Ràpita. Al maig de 1780 es comença a construir el primer canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita. Però ja el 1783 el canal comença a sofrir evidents problemes de manca de calat; construït al mateix nivell que el riu, els sediments que aquest transportava també obstaculitzen el canal  impedint el pas d’embarcacions. Així, el primer canal marítim es converteix en  una reconversió d’un canal de navegació en un canal de reg.

Però aquest fracàs no va desesperançar el francès Isidore Pourcet, el qual va obtenir l’any 1849 la concessió  de les obres de canalització del riu Ebre. D’aquesta forma naixia la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre, legalitzada el 1852. La concessió establia diferents objectius: l’execució de les obres per a facilitar la navegació de l’Ebre des de Saragossa fins a Amposta, construir un canal des d’Amposta als Alfacs, i també les obres necessàries per als regs. La construcció d’aquesta complexa xarxa hidràulica es feia paral·lelament a la transformació dels erms del delta en terres cultivables, dedicades ja a l’arròs. Una empresa col·lectiva que  va comportar el poblament d’aquesta terra i l’inici de la