Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Fatarella, inici del programa per identificar desapareguts de la Guerra Civil

Es farà l'anàlisi genètica de les restes òssies humanes dipositades al Memorial de les Camposines

M.M.

Whatsapp
El memorial de les Camposines, al terme de la Fatarella.  Foto: Joan Revillas

El memorial de les Camposines, al terme de la Fatarella. Foto: Joan Revillas

La Generalitat ha posat en marxa un programa d’identificació genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, pel qual es vol facilitar que els familiars puguin localitzar les seves restes.

El programa, impulsat pels departaments d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Salut i Justícia, és pioner a Espanya i permetrà crear una base de dades amb els perfils genètics dels desapareguts i dels seus familiars, i encreuar-les per establir el parentiu.

En una primera fase es durà a terme la recollida i conservació del perfil genètic dels familiars dels 4.700 desapareguts inscrits al cens –mitjançant mostres de saliva i mucosa–, per posteriorment poder encreuar les seves dades genètiques amb les que s’obtinguin de cadàvers trobats en fosses comunes.

En aquest àmbit, en primer lloc es farà l’anàlisi genètica de les restes òssies humanes dipositades al Memorial de les Camposines (la Fatarella), i posteriorment de totes les localitzades com a resultat dels treballs d’exhumació arreu del territori català.

A partir d’aquesta setmana es començaran a enviar cartes als familiars dels desapareguts, seguint els criteris d’edat i de data d’inscripció, perquè vagin a un centre mèdic determinat perquè se’ls recullin les mostres per poder obtenir el seu perfil genètic.

Un cop processada la informació i les bases de dades estiguin completes, es farà l’encreuament de les mostres. En cas positiu, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament (DGRRII), encarregada de gestionar el cens de persones desaparegudes, contactarà i acompanyarà els familiars en els tràmits posteriors per rebre i enterrar les restes dels familiars.

Al capdavant de la part científico-tècnica del projecte hi ha l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, que s’encarregarà de recollir les mostres biològiques dels familiars, fer el banc d’ADN i realitzar l’encreuament amb les mostres òssies. Mitjançant softwares específics es realitzarà l’encreuament i el contrast amb les dades genètiques obtingudes dels familiars de desapareguts. El laboratori de genètica de la Vall d’Hebron emetrà un informe detallat sobre la probabilitat de parentesc en cada cas, atesos els marcadors informatius comuns en les mostres creuades.

L’accés al programa és gratuït i accessible pera qualsevol persona inscrita al Cens de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va destacar ahir en la presentació del programa que «la recuperació de la memòria històrica és un deure i un dret que té a veure amb la nostra dignitat d’avui, amb la qualitat del nostre sistema democràtic, amb la densitat de la nostra convivència i amb la fortalesa de la nostra identitat». Romeva també va criticar les «incomprensibles traves» posades per l’Estat.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También