La Festa del Corpus vista a través de la pantalla

Tradicions històriques. Una selecció de documents de text, fotografies i audiovisuals conformen l’exposició virtual documentada per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

ROSER REGOLF CAZORLA

Whatsapp
Processó de Corpus, amb el Pali, a la plaça del Pla de Tivissa, l’any 1950, una de les fotos de la mostra. FOTO: JOAN CUXART VIVES (ACRE)

Processó de Corpus, amb el Pali, a la plaça del Pla de Tivissa, l’any 1950, una de les fotos de la mostra. FOTO: JOAN CUXART VIVES (ACRE)

Una de les expressions més característiques del Corpus són les catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions com Tivissa, on encara perviuen. A través d’una selecció de documents textuals, fotogràfics i audiovisuals, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre ha documentat i elaborat l’exposició virtual «La festa de Corpus de Tivissa. Catifes de flors i processons», que permet reviure i recórrer la festa des de diferents moments de la història.

El director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gerard Mercade Pié, recordava que «les catifes de Flors, també conegudes com a enramades, eren gairebé obres d’art naturals i la seva confecció representava una important mobilització de veïns i veïnes que anaven a l’entorn natural tivissà per recollir la matèria primera».

L’exposició mostra documents que van dels anys 50 fins a gairebé els 80, documentats per persones amb un fort vincle amb la festa tivissana. Dels primers que va posar l’objectiu sobre la tradició va ser Joan Cuxart Vives, un fotògraf amateur barceloní casat l’any 1951 amb la tivissana Montserrat Jardí Cedó, circumstància que el va vincular afectivament amb la població de la Ribera d’Ebre. Des de l’any en qüestió, i fins a primers dels 80, Cuxart va capturar nombroses estampes familiars, les quals serveixen per conèixer l’evolució de la nissaga Cuxart-Jardí, i de retruc, de la població a en general, com la festa de Corpus.

El morenc Enric Borràs, també aficionat a la fotografia, va deixar un llegat important de l’expansió de la festa, als anys 70, que va fer que residents d’altres pobles s’apropessin a Tivissa per viure-la. En les seves imatges es poden veure algunes de les catifes de flors construïdes en diferents carrers de la població, l’any 1973.

Poemes i vídeos

Sota la mirada poètica, el tivissà Josep Callau i Nogués també va deixar un important llegat documental de poesia popular i costumista. Un dels seus primers poemes, del recull poètic no publicat «Flors Tivissanes», conté la composició «Festa de Corpus», que permet il·lustrar l’emoció amb què es vivia el 1924.

Més actuals són les gravacions cedides per Maria Dolors Bigorra i Ramon Olivé Pentinat, de Tivissa, que foren enregistrades per Josep Pentinat Margalef entre 1971 i 1979. Aquests vídeos, dels quals a l’exposició se’n pot consultar un extracte, constitueixen un testimoni visual en un moment que la festa tingué molta repercussió. L’Arxiu disposa també d’onze pel·lícules en format Super 8, referents a la Festa de Corpus de Tivissa, que permeten entendre la gran implicació del veïnat en aquestes celebracions que ha perdurat al llarg dels anys.

La mostra virtual es pot complementar amb el mapa digital que ha confeccionat la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya sobre la festa del Corpus arreu del país, que s’emmarca en el projecte «Catalunya des dels arxius. Festes i tradicions digitals».

Comentarios

Lea También