La Fundació Negrín digitalitza mapes i papers inèdits de la batalla de l'Ebre

El Cabildo de Gran Canària i la Fundación Juan Negrín treballen colze a colze en el delicat procés de restauració i digitalització de l’immens fons documental del president del Govern de la República entre 1937 i 1939, i a l’exili, fins al 1945.

La valuosa documentació va ser rebuda el 2013 pel Cabildo que, a través del taller de restauració de documents de la conselleria de cultura, realitza els treballs de recuperació i conservació.

La néta del polític va treballar durant una dècada per traslladar l’arxiu Negrin de París, ciutat on va morir el 1956, fins a les Illes Canàries. Entre els milers de documents, molts d’ells inèdits per als historiadors, destaca el fons de l’arxiu corresponent a la seva etapa com a Ministre de Defensa, càrrec que va ocupar a partir de l’abril de 1938.

D’aquesta manera, el fons guarda valuosa documentació de la batalla de l’Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, explica l’assessora històrica de la fundació, Emiliana Velázquez, en declaracions al Diari.

Tota la documentació del Ministeri de Defensa, i d’altres com el d’Hisenda, estan ja digitalitzats i a la disposició dels historiadors a la seu de la fundació. «Entre els dos ministeris hi ha uns 6.000 documents», apunta Velázquez.

L’assessora creu que alguns d’aquests papers es poden localitzar en altres arxius, ja que molts cops es feien còpies del mateix paper per tramitar-lo a diverses instàncies. En altres casos, els documents serien inèdits. Velázquez remarca, en aquest punt, un document d’agraïment de Negrin als dirigents de l’Exèrcit de l’Ebre en plena batalla, un informe del cap de l’Exèrcit Popular de la República, Vicente Rojo, sobre la destrucció dels ponts construïts a l’Ebre per les crescudes artificials dels rius i escrits del cap de l’Exèrcit de l’Ebre, Juan Modesto.

A més, és clar, hi ha rellevants informes militars sobre l’evolució de la batalla i mapes de grans dimensions que feia dècades no s’havien desplegat de nou. Es tracta de documents «emocionants» i «dramàtics», ha apuntat Carmen Negrín, artífex de la recuperació de l’arxiu.

«Disposem de molta documentació, però s’ha d’anar a poc a poc. En molts casos la informació pot reafirmar allò que els especialistes sostenen però, repeteixo, també hi ha documentació que creiem inèdita», afirma Velázquez. De fet, entre el fons digitalitzat, hi ha nombrosos documents xifrats com a secrets.

Després d’una dècada de gestions i tot i l’interès d’arxius més reconeguts, la Fundació Juan Negrín, liderada per la néta del polític, va aconseguir traslladar a Las Palmas tot l’arxiu, d’entre 150.000 i 200.000 documents segons les fonts. Negrín se’l va emportar de Madrid a València, Barcelona i, amb la retirada i exili, a França.

Alertat per la invasió nazi de França, l’arxiu fou amagat de manera curosa fins que un cop acabada la Segona Guerra Mundial i amb el polític de nou a França el va recuperar i custodiar, primer ell, i després el seu fill.