La Generalitat obrirà dues fosses de la Guerra Civil a Móra d’Ebre i Salomó

Els treballs arrenquen el 21 d’octubre al cementiri de la població del Tarragonès, i continuaran a la Ribera, en una finca on hi havia un hospital

09 octubre 2020 15:50 | Actualizado a 09 octubre 2020 16:06
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La Generalitat iniciarà en les pròximes setmanes els treballs d’obertura de dues fosses de la Guerra Civil a Salomó (Tarragonès) i a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), en el marc del Pla de Fosses del la Direcció General de Memòria Democràtica (Departament de Justícia).

La fossa de Salomó està ubicada al cementiri municipal i l’excavació començarà el dia 21 d’octubre. Els arqueòlegs preveuen trobar-hi les restes de soldats republicans morts durant l’ocupació franquista del municipi, al gener de 1939. Els mateixos veïns van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos al terra i els van enterrar en una fossa al cementiri. Hi podria haver enterrats una vintena de soldats republicans.

La fossa de Móra d’Ebre està en una finca als afores del poble, prop d’un mas on l’exèrcit republicà hi va ubicar un hospital de guerra per atendre els ferits de la Batalla de l’Ebre. Hi podria haver enterrats uns trenta soldats republicans. L’excavació s’iniciarà després de la intervenció prevista a Salomó.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, van fer aquest anunci en la visita ahir al laboratori antropològic de la facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aragonès va qualificar el Pla de fosses –que van impulsar els consellers Romeva, Mundó i Comín- com «un dels pilars fonamentals» de la Política de Memòria. Segons el vicepresident, «rescatar les víctimes de l’oblit és un requisit previ i indispensable per la consecució de la justícia, ja que sense memòria no existeix justícia», afirmà. «Tenir memòria és la millor base per tenir futur i la millor vacuna contra els nous extremismes, que com l’extrema dreta i el nou feixisme, estan apareixent a les societats», afegí.

Amb les fosses de Salomó i Móra d’Ebre, la Generalitat ja haurà obert 34 fosses gràcies al Pla que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. En aquests tres anys, la inversió en l’obertura de fosses i la identificació de víctimes ha estat de més de dos milions d’euros.

Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 314 persones. D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

ADN

L’estudi antropològic i l’extracció de l’ADN de les restes es fa als laboratoris de la Universitat Autònoma. Fins ara, el Programa d’identificació disposa de 200 perfils genètics de persones recuperades en fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, «i és clau per poder identificar les víctimes», remarquen des del Govern català.

Comentarios
Multimedia Diari