La PDE alerta d'una nova guerra territorial per l'aigua de l'Ebre

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que l’aigua del riu tornarà a ser motiu de confrontació territorial aquest 2015, any d’eleccions municipals, autonòmiques i generals.

Un primer episodi ja s’ha fet efectiu amb l’anunci per part de la Comunitat Valenciana de la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’aigües i Rius de l’Aragó.

Aquesta norma blinda les competències en matèria hídrica del Govern aragonès i també reserva per a la comunitat 6.550 hectòmetres cúbics d’aigua de la coca de l’Ebre.

La Generalitat valenciana denuncia que la llei envaeix competències del Govern de l’Estat, mentre que des de l’Aragó s’argumenta que la llei desplega els termes establerts en el seu estatut d’autonomia. `

Per al vicepresident i conseller valencià d’Agricultura, José Ciscar, aquesta llei no és més que «una argúcia per blindar l’Ebre», i ha apostat per un pla hidrològic nacional que obri la porta a «transvasaments i a les connexions entre conques que siguin necessàries».

La Plataforma en Defensa de l’Ebre afirma que la voluntat del govern aragonès és assegurar-se uns recursos hídrics per poder posar en marxa els nous regadius projectats en el pla hidrològic de l’Ebre, mentre que València tem que el blindatge dels recursos a l’Aragó impedeixi un transvasament de l’Ebre.

«Estem convençuts que la demanda del gran transvasament de l’Ebre tornarà a sortir enguany, com a promesa electoral a València», lamenta el portaveu del moviment social Manolo Tomàs.

Inacció del govern català

En tot cas, des de la PDE es lamenta la «inacció del govern català per defensar el tram final de l’Ebre», que en tots aquests supòsits es queda sense els recursos necessaris per al seu bon manteniment ambiental.

La Plataforma treballa amb el supòsit que aquest 2015 es donarà a conèixer el nou pla hidrològic nacional (PHN), promès pel govern del Partit Popular després que els plans hidrològics de les diferents conques espanyoles ja s’han aprovat i, fins i tot, han entrat ja en procés de revisió.

Així, es mostren convençuts que el nou PHN inclourà el temut transvasament, però no com el que estava previst l’any 2001, sinó sota una nova aparença o nomenclatura. «No es parlarà de transvasaments, sinó de transferències de recursos o intercanvis de drets de consum, a través de les comunitats de regants», assegura Manolo Tomàs.

En aquest sentit, la Plataforma denuncia des de fa temps que els regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues han de servir per fer aquestes transferències d’aigua, cap al Llevant i l’àrea metropolitana de Barcelona, respectivament.

I recorda que la fiscalia està investigant les denúncies que han presentat per intentar impedir aquests suposats usos, més enllà del reg dels camps de conreu.