Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Plataforma del Sénia denuncia el Castor al Tribunal de Comptes

El moviment demana als partits que s’afegeixin a la petició per exigir responsabilitats pels sobrecostos i la repercussió de la indemnització sobre la ciutadania

M. M./Agències

Whatsapp
Membres de la plataforma i polítics, davant de la seu de Tribunal de Comptes. Foto: ACN

Membres de la plataforma i polítics, davant de la seu de Tribunal de Comptes. Foto: ACN

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia amplia la seva lluita per aconseguir que es depurin totes les responsabilitats pel magatzem de gas Castor, tant pel que fa al miler de sismes que va provocar al territori com a les conseqüències econòmiques que ha tingut per a la ciutadania. Així, representants del moviment s'han desplaçat aquest dimecres fins a Madrid per presentar al Tribunal de Comptes la petició formal  perquè s’investiguin els sobrecostos del projecte, les condicions d’adjudicació, les desviacions pressupostàries i la «compensació» de 1.350 milions d’euros que va rebre l’empresa promotora i  exconcessionària Escal UGS, que el govern del PP ha carregat al rebut del gas dels consumidors al llarg dels pròxims 30 anys

 «És una lluita més contra un projecte que creiem és innecessari i que ha posat en risc la seguretat ciutadana», ha assenyalat una de les portaveus de la plataforma del Sénia, Cristina Reverter, qui  recorda que el moviment porta ja deu anys lluitant «pacíficament» per aquesta causa. 

Els membres de la Plataforma del Sénia han comptat amb el suport de diputats i senadors d’ERC, Compromís, PDeCAT i Podem,entre els quals els ebrencs Ferran Bel (pel partit Demòcrata)  i  el republicà Miquel Aubà.  També de l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat (ERC), un dels municipis que més de prop han patit els efectes del fallit magatzem de gas. 

Des de la Plataforma s'ha demanat a aquests partits que s’afegeixin i reforcin la petició al Tribunal de Comptes per delimitar responsabilitats i evitar que la ciutadania hagi d’assumir la factura de la «mala gestió».  El document presentat  davant del Tribunal de Comptes de Madrid recorda que el pressupost del projecte va començar sent de 400 milions d’euros i va anar augmentant fins als  1.760 milions, de forma al seu entendre injustificada. Durant els últims dies, s’ha conegut que Escal UGS també hauria pogut inflar  els costos d’operació i manteniment entre els anys 2013 i 2014. 

A més, des de la plataforma  refermen que la multimilionària indemnització a Escal UGS després que renunciés al projecte (ara en hivernació i en mans d’Enagás), es va abonar «indegudament». «La prohibeix el Tractat Fundacional de la Unió Europea, en tractar-se d’una subvenció d’Estat encoberta a una empresa; i a més, el Ministeri d’Energia no l’ha repercutit directament als seus balanços, sinó sobre els peatges del sistema gasista», apunta Cristina Reverter. 

Per la seva banda, l’alcalde d’Alcanar ha exigit «transparència, claredat, i informació» sobre el projecte Castor perquè, al seu judici, «és la millor manera que fets com aquells  no tornin a repetir-se». 

Comissions d'Investigació

Esquerra, el PDeCAT, Compromís i Podem ja han exigit la creació de comissions d’investigació al Congrés i el Senat que esclareixin què ha passat i depurin responsabilitats tant tècniques com jurídiques. La creació d’aquesta comissió al Senat es votarà en el ple  de la setmana vinent. El senador Miquel Aubà, que ja ha tingut ocasió de debatre sobre Castor amb l’actual ministre d’Energia, Álvaro Nadal, lamenta «la negativa del Govern espanyol d’iniciar el desmantellament immediat de la plataforma». Per la seva banda, Jordi Navarrete, de Compromís, afirma que en cas de tirar endavant aquesta comissió, s’hi abordarien qüestions com els motius pels quals no es van fer els estudis d’impacte mediambientals necessaris que exigia la llei, l’augment de la despesa del projecte, el motiu pel qual les indemnitzacions del Govern central repercuteixen en els usuaris del gas «o qui va donar l’ordre d’injectar més gas del que era capaç la infraestructura amb una velocitat superior a la recomanada pels tècnics». 

Temas

Comentarios

Lea También