La Plataforma en Defensa de l'Ebre busca suports polítics contra el 'nou transvasament'

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha iniciat contactes amb els diferents partits polítics per buscar suports contra el «nou transvasament», el pacte de Rialb que ha de portar aigua del Segre a través del canal Segarra-Garrigues a una trentena de poblacions de la Conca de Barberà, l’Anoia o la Segarra, quatre de les quals es troben a les conques internes de Catalunya i no a la de l’Ebre. Des de la PDE insisteixen que es tracta «tècnica i jurídicament» d’un transvasament entre conques, «que a més suposa la primera etapa per tal de portar l’aigua del riu Segre cap a l’àrea de Barcelona», afirma el portaveu Manolo Tomàs.

Dijous hi va haver una primera trobada de representants de la PDE amb els grups municipals de l’Ajuntament de Tortosa, que aquest dilluns a la tarda ha de votar al plenari una moció de Movem Tortosa sobre la qüestió. L’alcalde, Ferran Bel, ha retret a Movem que no s’hagi buscat un consens previ com sí s’ha produït en altres ocasions al voltant de les problemàtiques de l’aigua.

Un dels primers partits que ja s’ha posicionat oficialment en contra el pacte de Rialb és la CUP.

La PDE busca assolir el màxim de suports abans de la quinzena assemblea general del moviment, que s’ha convocat per al 22 d’abril a Tortosa. «Sigui com sigui iniciem la lluita contra aquest projecte, perquè ens confirma que el canal Segarra-Garrigues es vol fer servir per a transvasar aigua cap a Barcelona. Aquesta és una primera etapa, però si no hi fem res en vindran més», afirma Tomàs. En aquest sentit, des del PDE asseguren que fa temps que estaven preparats per a aquesta «nova amenaça». «Després que es va parar el gran transvasament, sabíem que l’estratègia canviaria. Ja no es plantejarà més un gran transvasament directament des de l’Ebre, sinó interconnexions més petites des d’afluents com el Segre, i a través de concessions de regadiu», comenta el portaveu.

Així, la Plataforma reclama una auditoria sobre el canal Segarra-Garrigues, «perquè tothom pugui tenir clar què és, el cost que suposa, com es financia i quina és la seva finalitat».

El moviment també insisteix que hi ha altres alternatives per solucionar els problemes històrics d’abastament d’aigua dels pobles de la Conca, l’Anoia, l’Urgell i la Segarra, que no passi per la construcció d’aquestes noves canalitzacions. «No volem obrir cap confrontació territorial», insisteix Manolo Tomàs.