La Plataforma en Defensa de l’Ebre compleix vint anys de lluita pel riu i el Delta

El moviment alerta que encara hi ha amenaces, com el nou pla hidrològic de conca, el transvasament a Santander, nous regadius i embassaments o l’ampliació de l’abast del CAT

MARIBEL MILLAN LÓPEZ

Whatsapp
Manifestació a Barcelona, al febrer de l’any 2001. FOTO: JOAN REVILLAS

Manifestació a Barcelona, al febrer de l’any 2001. FOTO: JOAN REVILLAS

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) compleix aquesta setmana vint anys com a referent dels moviments socials al nostre país i germen de l’empoderament de tot un territori. El 15 de setembre de l’any 2000 se celebrava a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa l’assemblea fundacional de la Plataforma. La reunió, convocada per tres entitats (Amics i Amigues de l’Ebre, la Coordinadora Antitransvasament i l’Associació Conservacionista de les Terres de l’Ebre), volia articular una resposta social al pla hidrològic nacional que planejava un gran transvasament de l’aigua de l’Ebre.

Un dels portaveus des dels inicis, Manolo Tomàs, recorda aquella trobada amb emoció. «Havíem convocat a la sala petita de l’Auditori però la vam haver de traslladar a la gran. En acabar, passades les onze de la nit, vam fer la primera manifestació fins a l’Ajuntament de Tortosa», detalla. Naixia un moviment social pioner que ha estat àmpliament estudiat i fins i tot imitat. Segons Tomàs, el seu funcionament es basa en tres premisses: «presa de decisions assambleària, una argumentació tècnica sòlida per defensar els arguments i la força ciutadana».

En els anys següents, milers de persones van sortir al carrer amb la ja tradicional samarreta blava del nus contra el transvasament, en manifestacions a Tortosa o Amposta, però també i especialment a Barcelona, Madrid o València. Tomàs destaca la mobilització a Brussel·les de l’any 2001, com una mostra de la capacitat de sacrifici i la determinació dels ebrencs en la defensa del riu i el Delta.

A més, l’amenaça del transvasament va servir de catalitzador per despertar una consciència col·lectiva de les Terres de l’Ebre com a territori amb entitat, arrels i cultura comunes, deixant de banda localismes anteriors.

El 2004 la lluita arribà a un punt i seguit. El govern de Rodríguez Zapatero derogava el transvasament de l’Ebre. Després de la celebració es va obrir el debat de si calia o no continuar. Bona part dels membres van decidir que sí. «La celebració va ser agredolça», afirma Tomàs. «Es derogava un gran transvasament perquè tenia contestació social i no estava avalat per la Comissió Europea, però en aquell PHN hi quedaven alguns dels projectes de regadius i petits transvasaments als que hem de fer front avui dia», assegura.

La lluita va continuar i amb els anys va anar més enllà de les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, Manolo Tomàs destaca la manifestació del 2016 a Amposta contra el pla de conca com una altra data important en la història del moviment, ja que «la defensa de l’Ebre i el Delta es van convertir en una qüestió de país».

Deprés de dues dècades, la PDE continua ben activa i amb molta feina per davant, asseguren. El temporal Glòria va posar de manifest la gran fragilitat del Delta i la necessitat que els governs hi actuen de forma urgent. «Però ben al contrari, des de l’Estat s’aprova el transvasament a Santander i el català promou l’allargament de l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT),que gestiona el minitransvasament, a noves comarques», denuncia el portaveu, qui recorda la necessitat imperiosa de més cabals i més sediments per garantir la supervivència del Delta de l’Ebre, ara més que mai amenaçat.

Temas

Comentarios

Lea También