La Plataforma en Defensa de l'Ebre planta cara al Govern contra 'el nou transvasament'

Concentració de rebuig a Tortosa al projecte per abastir des del canal Segarra-Garrigues a 31 poblacions de Lleida, Tarragona i Barcelona

19 mayo 2017 15:55 | Actualizado a 21 mayo 2017 14:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha fet un acte de protesta a Tortosa aquest dimecres per denunciar «l’obertura de l’aixeta i el primer pas per a un transvasament cap a Barcelona». Així consideren l’acord de Rialb, projecte pel que es preveu abastir d’aigua del Segre (principal afluent de l’Ebre), a través del canal Segarra-Garrigues, una trentena de poblacions de les comarques de l’Urgell, la Segarra, la Conca de Barberà i l’Anoia, vuit de les quals es troben fora de l’àmbit de la conca de l’Ebre.

Insisteixen que s’està donant una primera interconnexió de xarxes (entre la conca de l’Ebre i les internes de Catalunya), i per tant, se senta el precedent d’un transvasament d’aigua des del principal afluent de l’Ebre, independentment de la quantitat d’aigua que suposi, «que a més pot suposar un primer pas per continuar avançant cap a l’àrea de Barcelona».

Puigdemont

També aquest dimecres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va admetre des del Parlament de Catalunya i a preguntes de la CUP, que efectivament el projecte és un transvasament, encara que de molt petites dimensions (0,62 hectòmetres cúbics anuals).

«No hi ha cap transvasament a Barcelona. El que hi ha és un transvasament de Rialb a les comarques de la Segarra i l’Urgell que són conca de l’Ebre i sí a dos municipis de l’Anoia, que sumen 380 habitants, i a 8 de la conca de Barberà que en sumen 3.400 i que certament no estan directament a la conca de l’Ebre», va afirmar el president, tot recordant que es tracta de municipis que han tingut seriosos problemes d’abastament i que l’aigua els ha d’arribar sovint en cisternes.

«Per tant, el govern ha de fet tot el possible, d’acord amb el territori, per garantir-los aquest dret», va refermar Puigdemont.

«Fins ara deien que no era un transvasament. Ara ho reconeixen», va subratllar la portaveu de la PDE, Matilde Font.

Conca de Barberà

Per la seva banda, des de la comarca de la Conca de Barberà no s’entén el posicionament contrari al projecte de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. «És injust perquè parlem de quatre garrafes d’aigua, canonades d’11 centímetres de diàmetre i aigua per a 3.000 habitants», assenyala el president del Consell Comarcal i tinent d’alcalde de Montblanc, Francesc Benet, en declaracions a l’ACN.

Des de la Conca recorden que els municipis beneficiaris fa més d’una dècada que no poden consumir aigua de boca per excessos de nitrats als subsòls i convida els membres de la PDE a veure el projecte i conèixer el seu territori perquè «es facin càrrec que és aigua per a quatre ciutadans que se la mereixen igual que tothom, i no treure les coses de mare» ,afirma Benet.

La Plataforma, per la seva banda, proposa projectes alternatius per abastir aquesta zona de l’interior de les demarcacions de Lleida, Tarragona i Barcelona, recuperant per exemple els aqüífers malmesos.

Per al portaveu de la PDE Joan Antoni Panisello , la Generalitat «vesteix el projecte de transferència solidària, quan el que fa realment és obrir la porta del transvasament cap a les conques internes i l’àrea de Barcelona a través del canal Segarra-Garrigues»; una infraestructura de la que el moviment social recela des de fa anys.

La PDE també lamenta que la Generalitat treballi per una banda amb el moviment per uns majors cabals ecològics i l’aportació de sediments per al Delta, «mentre que per una altra banda treballa per executar un nou transvasament».

Minitransvasament a Tarragona

Matilde Font assegura que la situació actual recorda molt a la que va originar el minitransvasament d’aigua de l’Ebre a Tarragona, actualment operatiu i del que «s’hauria de començar a pensar en la reversió», segons la Plataforma, «un cop els municipis del Camp de Tarragona ha recuperat també els seus aqüífers».

«Els transvasaments no són cap solució. No vertebren el país, ans al contrari. Treuen el recurs d’un lloc per portar-lo a un altre per interessos polítics, econòmics o demogràfics i des de la Plataforma sempre ens hi oposarem», afirma Panisello.

Comentarios
Multimedia Diari