La Reserva de la Biosfera, marc de gestió dels conflictes ambientals a l'Ebre

El punt de partida de la tesis del periodista Jordi Prades, que du per títol 'La mediatització del conflicte ambiental. El cas de les Terres de l'Ebre', són les agressions que ha patit el territori, com els transvasaments d'aigua, la gestió dels residus radioactius o el desplegament eòlic. En el nivell global, la tesis constata com els moviments socials intenten que el desenvolupament sostenible incorpori valors de justícia ambiental, mentre que a nivell local, Prades identifica una transformació del conflicte cap al consens a través del marc de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. El periodista va llegir la seva tesis doctoral el passat divendres, al Campus Terres de l'Ebre de la URV.

La tesis de Jordi Prades, llegida el passat divendres 23 d'octubre, al campus Terres de l'Ebre de la URV, qa Tortosa, descriu i analitza les transformacions socioculturals viscudes en el territori i en els mitjans de comunicació, arran dels conflictes ambientals concentrats des de l'any 2000 fins al 2015. Ho fa a tres nivells.

En el nivell macro o global, la tesi constata com els moviments socials intenten que el desenvolupament sostenible incorpori valors de justícia ambiental, com són les demandes de les plataformes sobre la participació pública i l'accés a la informació i a la justícia, i de la justícia ecològica. Prades ha identificat noves cultures ambientals: la de l'aigua, la de l'energia, la del territori, la del paisatge, la de la pau. Més enllà de la cultura del 'NO', aquestes altres cultures apareixen per la desigual distribució del poder i dels riscos i beneficis entre nuclis hegemònics i perifèries marginals. El periodista també conclou que la justícia ecològica és nou paradigma de relacions entre les persones i la natura per fer front a la crisi ambiental a partir dels principis de cooperació, responsabilitat i precaució.

En el nivell local, la tesi identifica una transformació del conflicte cap al consens. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre exemplifica l'aparició d'un nou marc de diàleg per a l'acord, i el canvi a un discurs propositiu i de consens. Segons Prades, la Reserva "es presenta com una oportunitat incerta: és una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en aquest sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la reserva no sembla que serveixi per resoldre el conflicte ambiental, atès que reprodueix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment", ha afirmat l'autor.

Pel que fa a nivell micro o individual, el treball descriu els canvis introduïts per les tecnologies de la informació i la comunicació en la cobertura que fan els mitjans del conflicte ambiental, i les implicacions d'aquests canvis per a la professió periodística i la qualitat del sistema democràtic. Prades reivindica el paper de la comunicació i el dret en general, i del periodisme i la legislació comunicativa en particular, en la creació de coneixement i de significats sobre el conflicte ambiental, per tal de fer d'aquest conflicte un motor de canvi per a la sostenibilitat a les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, la tesi destaca per la seva proposta metodològica, una matriu d'anàlisi que combina elements de la comunicació, les ciències polítiques, el dret i la sociologia amb elements del dret ambiental.

Per elaborar la tesi, l'autor ha fet un buidatge exhaustiu de les informacions que durant aquests quinze anys han anat apareixent als mitjans de comunicació i també ha realitzat entrevistes a catorze actors destacats que han participat en el conflicte des de les lògiques mediàtica, política, legal i dels moviments socials. També ha analitzat la legislació ambiental del període 2000-2015, recursos i sentències judicials, actes de reunions, documentació corporativa, manifests de les plataformes, missatges en cartells, pancartes i consignes reivindicatives, grafits i centenars de fotografies.

Jordi Prades ha realitzat la tesi 'La mediatització del conflicte ambiental. El cas de les Terres de l'Ebre', en el marc del Programa Martí i Franquès d'ajuts a la investigació, amb el finançament de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II i de la Fundació Endesa. La tesi ha estat dirigida pel doctor Jordi Farré, director de la Càtedra Internacional d'Excel·lència en Comunicació URV/Repsol i professor del Departament d'Estudis de Comunicació de la Facultat de Lletres.