La Ribera d’Ebre i la Terra Alta planifiquen el seu futur econòmic

Les comarques del nordoest de les Terres de l’Ebre han iniciat sengles processos de reflexió i diagnosi de la seua situació econòmica actual per encarar el futur amb les màximes garanties possibles. Es vol garantir el desenvolupament equilibrat, tot intentant frenar la pèrdua de població i pes davant d’altres territoris veïns. Cal tenir en compte que són les comarques ebrenques amb menor pes demogràfic.

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ultima la fase de diagnosi del Pla de reactivació econòmica, les conclusions d’aquesta fase es presentaran el pròxim mes de maig. «A partir d’aquesta fase hi haurà un debat i es començaran a debatre estratègies», indica la presidenta del Consell, Gemma Carim.

Segons la presidenta, «la nostra voluntat política no és que sigui un pla a curt termini sinó que fos un procés d’estratègia de comarca que ens permeti arribar a consensos i, d’aquesta manera, transformar i revertir aquells processos d’economia de la comarca que no han estat prou treballats» .

Per elaborar el pla s’han organitzat quatre grups de treball: administració i serveis públics, teixit empresarial, acadèmia i societat civil, amb 128 participants dels sectors socioeconòmics. Les reunions permeten definir àmbits com la diversificació econòmica, reindustrialització, digitalització, transició energètica, equilibri territorial, protecció d’espais naturals, igualtat d’oportunitats o atracció de població i talent.

Fixar la població

El Consell de la Terra Alta ha realitzat el primer taller de diagnosi socioeconòmica per trobar resposta a la pèrdua de població. Els 23 participants destaquen la qualitat de vida, la industrialització agroalimentària i que cal millorar els recursos amb les noves eines digitals. Les debilitats són la manca d’oportunitats laborals i d’emprenedoria, la poca oferta cultural i d’oci, el desequilibri territorial, l’infrafinançament rural i la discriminació sexual. Els perills són

l’èxode juvenil, l’envelliment, la massificació d’infraestructures renovables i la sensació d’inacció social i política per revertir aquestes situacions.