Más de Ebre

La Taula de Consens urgeix l’Estat i la Generalitat a protegir el Delta aquest hivern

Ajuntaments i comunitats de regants alerten que cal aportar sorres de forma preventiva als punts més fràgils, per l’amenaça que nous temporals agreugin la regressió

Maribel Millan López

Whatsapp
La platja de l'Arenal, a l'Ampolla, després del temporal de la setmana passada. Foto: Joan Revillas

La platja de l'Arenal, a l'Ampolla, després del temporal de la setmana passada. Foto: Joan Revillas

La Taula de Consens pel Delta, que reuneix els ajuntaments i comunitats de regants de la zona, alerta de la necessitat d’actuar el més aviat possible sobre el terreny i executar mesures preventives davant els més que probables temporals d’aquesta tardor i hivern, i els seus efectes devastadors. Entre altres, insten l’Estat i la Generalitat a posar-se d’acord i fer possible l’actuació prevista per la direcció general de Costes, d’aportació de sorres als punts més afectats per la regressió. Es tracta d’un projecte de 4 milions d’euros i 4 mesos de termini d’execució, pel que s’aportaran uns 385.000 metres cúbics d’arena al Trabucador, diversos punts del front litoral de Deltebre (Sud del Fangar, els Vascos, Platja de la Marquesa, bassa de l’Arena i Riumar), l’Illa de Buda (Sant Jaume d’Enveja) i a la platja de l’Arenal, al municipi de l’Ampolla. L’Estat volia executar-lo aquesta tardor però ara els terminis s’han allargat, en demanar la Generalitat una avaluació d’impacte ambiental simplificada dels treballs. 
«Si un petit temporal de gregal ja ha tingut efectes sobre el Trabucador, com va passar fa uns dies, ja sabem el que pot passar si ve, com segur que vindrà, alguna llevantada», comenta el portaveu de la Taula de Consens Xavi Curto. Així, consideren que es podrien eliminar traves administratives per actuar sobre el terreny, si es té en compte que el litoral del Delta està protegit com a Xarxa Natura 2000 i les administracions tenen el deure de preservar aquests espais. 
Alcaldes i regants han demanat una reunió amb els representants de la comissió mixta Estat-Generalitat, que des del passat estiu ja treballa de forma coordinada en relació als temes que afecten el delta de l’Ebre i que té prevista una nova trobada la setmana que ve. «Celebrem aquest canvi i que ara hi hagi una comunicació fluïda entre les dues administracions», comenta Curto.  Des de la Taula també celebren que s’estigue canviant la tendència que hi havia fins ara, d’actuar al Delta de forma reactiva per reparar els danys dels temporals, per passar ara a una nova etapa d’actuacions preventives. Però consideren que s’hi arriba tard. En aquest sentit, alerten que ja s’hauria d’estar treballant en estudis i permisos previs per poder fer possible en els propers anys accions decidides com ara la intervenció de dragues marines (per portar la sorra d’allà on s’acumula a allà on fa falta)o els primers plans d’aportació de sediments procedents dels pantans. 
«L’aportació de sorres per via terrestre és l’única que s’ha executat fins ara i és positiva; però seria molt més efectiu començar a treballar amb dragues marines i per a això cal determinar els punts de la mar de l’Ebre on hi ha bancs de sorra», detalla  el director tècnic de la Taula, Rafa Sánchez, per a qui els treballs al Delta han d’anar més enllà de la prevenció  i contenció de l’avenç del mar, i suposar una garantia per al futur del territori. 
A l’espera de la concreció del pla de protecció del Delta que ultima el Ministeri per a la Transició Ecològica, des de la Taula de Consens insisteixen a la Generalitat a invertir ja els sis milions compromesos en passats pressupostos i encara per executar, ja sigui en estudis previs, barimetries del litoral o la mateixa redacció del pla de gestió de l’espai Xarxa Natura 2000.

Queixa davant la Comissió Europea

De forma paral·lela, la Taula de Consens pel Delta també ha iniciat el procediment d’una queixa a la Unió Europea per la inacció per preservar el delta de l’Ebre i lluitar contra la regressió que pateix. Una iniciativa que compta amb el suport del Síndic de Greuges de Catalunya i la Defensora del Poble de la Unió Europea i que per tirar endavant ha d’iniciar ara una campanya de suports. «Les normatives europees insten a la protecció del Delta i a evitar el seu deteriorament», recorda Sánchez. 
Un cop relaxades ja les mesures per la pandèmia de la COVID-19, els ajuntaments deltaics reprendran també les xerrades als respectius municipis per donar a conèixer la situació del Delta i el treball de la Taula. 

Aportacions a tots els plans que afecten el territori

A més,  la Taula de Consens  està fent aportacions als diferents plans que afecten el delta de l’Ebre: a més del pla de protecció que prepara el Ministeri, hi ha el Pla de gestió del risc d’inundacions, la revisió del pla hidrològic de la conca de l’Ebre o el futur  pla de gestió de la Xarxa Natura 2000, aquest pendent de redactar. «El Delta té un règim jurídic de protecció extraordinari, però els instruments no funcionen. En aquests processos de revisió estem molt atents i fent aportacions, però no ens agrada el que ens està arribant», comenta Sánchez. En el cas del pla de protecció del Delta, esperen que el Ministeri per a la Transició Ecològica reculli les propostes plantejades des del territori. 

Temas

Comentarios

Lea También