La Verge de la Pietat, a Ulldecona 5 anys després

Si preguntes a qualsevol faldut o falduda què són les Quinquennals, la majoria respondran que «són dies d’unió». «Són unes festes molt especials, pensa que se celebren cada cinc anys, i a banda impliquen a tota la gent del poble» descrivia Sandra Gauxachs. Aquesta unió i germanor és latent en cada racó de la vila. Nerea Marco explicava: «els dies previs hi ha molt de treball i cooperació entre els veïns per a decorar els carrers». Aquest esforç és conjunt i per tant: «la satisfacció i l’alegria de com ha quedat també» afegia. I tot per: «deixar Ulldecona més bonica del que ja és» comentava la Sandra Gauxachs.

Narcís Ponce recalcava que també eren dies de «tràfec, moviment i nervis». Perquè a les Quinquennals no hi ha marge d’error; es celebren cada cinc anys i ha d’estar tot «impecable». Una altra veïna del poble, la Maria Obiol, bromejava amb: «sí que són dies que es respira molta germanor entre veïns, però sobretot es respira goma eva». I és que la majoria dels carrers d’Ulldecona romanen engalanats durant nou dies. Els motius són diversos, però tots ells respiren color, alegria i llum. Els treballs manuals i artesanies que trobem en cada carrer i en cada racó són realment excepcionals; transformant així, la vila en un univers de màgia i il·lusió. Però a banda de l’engalanat dels carrers i la festa major, les Quinquennals també són: «un moment màgic on et retrobes amb molta gent que viu fora del poble i que tornem a les seves arrels, a les Quinquennals», descrivia Cristóbal Tardiu.

Són molts els actes que configuren aquests dies de festa i celebració al poble del Montsià, però si hi ha un que aconsegueix agradar tant a petits, com joves, com grans és el tradicional Ball de Mantons. Sembla increïble que un acte tan tradicional aglutini a tot el poble, però és que el Ball de Mantons d’Ulldecona dona molt de si. «És un acte que destacaria per sobre dels altres» comentava Nerea Marco i Maria Obiol afegia: «a les festes majors també es fa però a les Quinquennals és quan balla més gent». El ball es fa a la plaça de l’Església que s’omple de gom a gom: entre espectadors i balladors no hi cap ni una agulla. «Les parelles són matrimonis, pare i filla, germà i germana o fins i tot, gent que cerca balladors pel Facebook».

La baixada de la Verge de la Pietat, també és un acte que destaca sobre els altres i que a més, inaugura la celebració. Tots els falduts i faldudes acompanyen en rogativa a la Verge, des de l’ermita fins al poble; decorat expressament per a ella.

A la pregunta que afegiríeu o canviaríeu de les Quinquennals, no vaig trobar cap resposta contundent. «Són especials, facin el que facin», comentava Albert Castell; «és una tradició que passa de generació en generació, no ha de canviar res» afegia la Blanca Querol Serra.

Perquè com explicava Maria Soriano: «en Quinquennals el poble està més viu que mai».