'La cabra blanca de Rasquera és l’única raça autòctona del país'

Aquest cap de setmana Rasquera s’endinsa en la Fira ramadera i d’artesania. Parlem amb l’alcalde Josep González sobre els detalls de l’esdeveniment, així com dels projectes de poble.

La fira té una llarga trajectòria, 33 anys. Com ha evolucionat en tots aquests anys?
La primera fira es va celebrar el 1883. Rasquera era el centre neuràlgic de la ramaderia, tant de cabrum, com d’oví, boví i equí. Aquí es trobaven pastors i tractants de tot Catalunya, el País Valencià i Aragó. Cap a finals dels anys 50, amb la desaparició de la transhumància a peu, va deixar de celebrar-se. L’any 1986 la vam tornar a recuperar per donar a conèixer al jovent aquella fira que tant havíem sentit a parlar als nostres pares i iaios. Ara està plenament consolidada.

Quin és el seu objectiu principal?
Donar a conèixer els productes del poble: els pastissets, la resta de rebosteria, l’artesania de la pauma, el vi (amb un espai important el dissabte en el qual farem una degustació dels diferents i excel·lents vins rasquerans acompanyada amb cabrit de Cabra Blanca de Rasquera), oli, ratafia, formatge, mel... i totes les seues varietats més modernes. I el producte estrella, per suposat: la Cabra Blanca de Rasquera, l’única raça autòctona de cabrum de Catalunya.

Quin és l’acte que no es pot perdre? 
L’acte més important que ens transporta anys enrere: la baixada dels ramats. Els visitants podran veure l’arribada dels diferents ramats amb el ressò de les esquelles. I, com que es troben en un mateix punt, podran veure i tocar de prop aquest majestuós i dòcil animal.

Actualment quantes cabres blanques de Rasquera i ramaders hi ha al poble?
Tres ramaders amb uns 900 caps. L’any que ve, si tot va bé, hi haurà un jove pastor amb 250 caps.

Passant a parlar ara sobre Rasquera, quins projectes heu portat a terme darrerament?
El principal objectiu era rebaixar el gran deute. Fins ara, hem rebaixat uns 500.000 euros. També hem arranjat camins i hem construït bases per millorar la prevenció i extinció d’incendis forestals. A l’escola hem instal·lat un ascensor i un lavabo per a persones amb discapacitat. També hem millorat el centre cívic i la piscina municipal. I disposem de caixer automàtic al poble.

I de cara al futur, quins projectes voleu portar a terme al municipi?
Volem escalfar, emprant la biomassa, l’escola i el centre cívic. Així mateix, volem instal·lar aire condicionat en aquest centre. Un altre dels nostres projectes és millorar i arranjar el cementiri municipal. Pel que fa al poble i les telecomunicacions, volem portar la fibra, ja que no tenim ni ADSL. Quant a urbanisme, volem arranjar i millorar el carrer Tortosa i l’antiga carretera de Tortosa per fer-la zona de vianants. També intentarem fer un perímetre de protecció al voltant del poble per a prevenció d’incendis forestals i una rotonda per millorar el trànsit a l’entrada del poble.