La cabra blanca i la llata recorden els signes d’identitat de Rasquera

El municipi riberenc tanca la 33a edició de la Fira Ramadera i Artesana homenatjant aquests sectors tradicionals de l’economia local en forma de reconeixements als pastors i les llatadores que encara practiquen els oficis al poble

07 mayo 2018 09:19 | Actualizado a 08 mayo 2018 10:16
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Quatre pastors, que tenen un total de 900 exemplars de cabra blanca, l’única raça autòctona del país, és el llegat a Rasquera d’un ofici que es remunta a quan la Humanitat deixa de ser nòmada i passa de perseguir els animals per a caçar-los a domesticar-los i establir-se en un lloc permanent. 

Tot i les dificultats del pastoreig avui en dia, hi ha un petit relleu generacional i l’any vinent un nou pastor jove es podria incorporar en aquest treball, en què aquestes cabres no estan tancades en una explotació, sinó que pasturen lliurement per les serres situades a cavall entre les comarques de la Ribera i el Baix Ebre, on tenen els corrals els quatre pastors que encara conserven l’ofici al poble.

Lligat al món de la ramaderia, enguany s’ha recuperat una exhibició de gossos d’atura i s’ha fet una degustació de carn de cabra blanca, acompanyat amb un tast de vins de la localitat. 

Tot el dia fora
La Fira de Rasquera és un aparador per tal que els veïns i visitants puguin veure les cabres blanques que pasturen per les muntanyes de l’entorn del poble i puguen fer-se una idea del que representa el treball dels pastors.

Per al ramat de Colau assistir a la Fira significa iniciar el camí el dissabte des del Mas de Bernardo, al terme del Perelló, i aturar-se a mig camí per fer nit. A les 8 del matí d’ahir el pastor de 70 anys, amb els 200 caps de ramat, reprenia el camí fins a Rasquera.

«Tot i això, el ramat és tota la seua vida per a mon pare», reconeix Eva Amorós, filla del pastor. El seu pare comença habitualment la jornada a les vuit del matí i està tot el dia fora, fins que es fa de nit. «Faria falta més gent que agafés el relleu generacional», tot i que ha de ser algú que li agrade molt el contacte amb la natura, «perquè hi ha poca venda, nosaltres tenim un comprador de Tortosa i un altre de Tarragona», lamenta Amorós.

La situació de les altres ramaderies no difereix massa, però tots volen mantenir els seus ramats com una manera de viure i un signe d’identitat de la població.

Llatar i baratar
Llatadores és el nom que prenen les persones que trenen la pauma i elaboren la llata. La llata és la peça, el teixit, que en ser cosit entre si pren forma i ha pres forma durant molts d’anys de cabassos, sàries, cistells, senalles, estores, sarrons o fundes per a recipients de líquids. A Rasquera encara hi ha unes quantes dones que continuen llatant i elaborant diversos objectes, per a l’ús privat o per a vendre, amb els brins de la pauma, els quals es podien contemplar ahir a la fira.

«S’han modernitzat i ara fan clauers, fundes per als mòbils... adaptant-se als nous temps», explica l’alcalde, Josep Gonzàlez. L’alcalde també recorda que, antigament, anaven a baratar cap al Delta o pobles de Lleida per intercanviar els seus productes artesanals amb altres de la zona.

Bona fira

Les dificultats per aparcar ahir al migdia, cosa que també va passar dissabte, evidencia la bona afluència de visitants de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona a la Fira. «Tot i les previsions de possible puja, el temps ens ha respectat i s’han pogut celebrar les activitats a l’aire lliure», valora l’alcalde.

Comentarios
Multimedia Diari