La família celebrarà dimarts un funeral a Móra la Nova i un altre d’íntim per a la gent més propera i els amics

La capella ardent de Neus Català va rebre tot un seguit de familiars, amics i autoritats ahir diumenge des de bon matí  al tanatori de Móra d’Ebre.
La seva filla, Margarita Català, va explicar que va morir tranquil·la i conscient fins a l’últim moment. «He pogut estar al seu costat l’última setmana, parlar-hi, i hem cantat cançons revolucionàries», va afirmar emocionada. Català va destacar que el millor llegat que els ha deixat la seva mare són els valors i l’educació transmesa, la d’una dona «lluitadora». 
Està previst que el funeral se celebri demà dimarts, a les dotze del migdia, al tanatori de Móra la Nova, una cerimònia que serà oberta i en la qual es preveu que assisteixi una àmplia representació del Govern. Per una altra banda, familiars i amics li donaran l’últim adéu en un acte més íntim al tanatori de Móra d’Ebre.

«Estic tranquil·la, he pogut dir-li que l’estimava molt i això per a mi és molt important», va dir ahir  Margarita Català, la qual va explicar que acompanyava la seua mare des del dilluns passat, conjuntament amb dos amics de la família, a la residència geriàtrica dels Guiamets, el seu poble natal. 
Preguntada sobre quin és el millor record que en té, Català va reconèixer que li quedaran molt marcats aquests últims dies, en què li va posar a cau d’orella el telèfon mòbil i van cantar juntes cançons revolucionàries italianes, dels partisans russos i de la Guerra Civil espanyola.
Segons Català, el gran llegat de la seva mare són tots els valors de llibertat, de democràcia i de la lluita feminista i l’educació que han rebut tant ella com el seu germà. I és que assegura que s’ha adonat de la dimensió de la seva figura en els últims quinze anys. 
«Per a mi sempre havia estat la meva mare, una dona lluitadora, molt activa», va recordar.
Diverses personalitats del món de la política van passar ahir per la capella ardent de Móra d’Ebre per acomiadar l’última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Entre ells, la consellera de Justícia, Ester Capella, en representació del Govern; l’exconseller i exlíder d’ICV, Joan Saura; els alcaldes de Móra d’Ebre i de Móra la Nova, i la presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés. Tots ells van expressar el condol a la família i van lloar la figura de Neus Català.
A més, l’Ajuntament dels Guiamets ha decretat tres dies dol al municipi.
Per la seua banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, creu que «el millor homenatge que podem fer a Neus Català és impedir que l’extrema dreta estigui representada a les institucions de l’Estat espanyol i de Catalunya». Capella va considerar que la seua pèrdua «ens interpel·la a lluitar contra l’oblit» i a «seguir treballant en polítiques de memòria». La consellera va destacar ahir que Català va dedicar «tota la seva vida a explicar què passava als camps d’extermini» i que va ser «la veu» perquè «el patiment de les dones» que van passar-hi «no quedés en l’oblit».

«La Neus Català representa la voluntat de combatre el totalitarisme, el feixisme i el nazisme i per tant representa millor que ningú la lluita contra l’oblit», va afirmar. «La seva manera de combatre el nazisme no era un altre que veure tot allò que passava per poder-ho explicar perquè no tornés a passar», va afegir
Davant d’això, la consellera va explicar que «el Govern de Catalunya se sent interpel·lat a continuar treballant en les polítiques de memòria» per tal que «els nois i noies sàpiguen perfectament què va passar i estiguem tots preparats perquè la barbàrie no torni a passar».
També la presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, va afirmar que amb la mort de Neus Català es perd una de les figures més «notòries» de la lluita republicana i antifeixista. Sallés va recordar la lluita feminista de Català i la «inesgotable» tasca que va fer perquè cap de les dones que havien patit les barbàries dels camps de concentració nazis caigués en l’oblit. «Era una demòcrata de pedra picada i comunista fins al final», va afirmar ahir la presidenta de l’Amical, fundada i presidida per Català.