La guerra al Pinell de Brai en boca dels nens

Memòria històrica. L’1 de setembre tindrà lloc la representació escènica del llibre ‘Xiquets i xiquetes de la guerra’, d’Antònia Serres

27 agosto 2018 10:46 | Actualizado a 27 agosto 2018 11:03
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les memòries de guerra dels més petits del Pinell de Brai enguany es transformen per primer cop en representacions escèniques en motiu del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre. Records de les experiències viscudes en primera persona pels que, llavors, només eren xiquets i xiquetes, un dels col·lectius més vulnerables en un moment tan cru com va ser la Guerra Civil Espanyola.

El llibre Xiquets i xiquetes de la guerra. Memòria del Pinell de Brai, de l’escriptora Antònia Serres, plasma 27 testimonis de guerra. 27 històries explicades amb el pas del temps per persones ja adultes que es van traslladar a la seva infància per recordar com van viure aquells anys. I, tot i que amb el pas del temps ja es pot parlar del succeït, la cruesa dels fets continua sent tan extrema que segueix afectant tots aquells que ho van viure de prop.

Enguany, amb motiu del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, l’Associació Cultural Pi del Broi, l’Ajuntament del municipi i l’autora del llibre organitzen una representació on s’escenificaran vuit episodis dels diversos moments narrats al llibre. La representació comença quan la guerra arriba al poble a l’abril de 1938, un moment que tots els protagonistes recorden amb desconcert, incertesa i molta por. Tots van haver d’abandonar el Pinell, no sabien on anirien, ni per quant de temps, en definitiva, no tenien ni idea que els oferiria el futur. La representació mostrarà vuit episodis d’alguns d’aquells moments que més els van impressionar.

Dels 27 testimonis que apareixen al llibre, 13 han sigut els escollits per formar part de la representació i, entre ells, es troben 7 dones i 6 homes. L’autora explica al Diari que a l’hora d’escollir els testimonis s’ha basat en els fets dels relats. És a dir, s’ha centrat en els testimonis que es focalitzaven a parlar del moment en què la guerra arriba al Pinell de Brai, amb l’arribada dels nacionals i l’inici de l’exili, i la posterior tornada al poble.

Històries reals
Per escenificar els relats Serres ha buscat i escollit tretze veïns del Pinell de Brai que s’han prestat a dur a terme la representació. Entre elles, s’hi troben dos dones filles de les veritables protagonistes dels relats, detall que li dona realisme i emoció a la història. I és que, no deixen de ser històries reals, escenes que plasmen els records de nens i nenes; actors d’edat adulta que es dedicaran a mostrar quins eren els sentiments i sensacions dels més petits en aquells durs moments.

L’escenificació comença amb l’arribada dels nacionals al Pinell. Després de la derrota dels republicans a la batalla de Terol, l’exèrcit nacional s’anava acostant a Catalunya fins que van arribar també al municipi. Quan el Pinell va ser ocupat pels nacionals, va quedar a la primera línia del front, ja que el riu Ebre separava les dos zones.

La història segueix al moment en què comença la Batalla de l’Ebre i la majoria de ciutadans van haver de marxar del Pinell per refugiar-se al Baix Aragó, i molts d’ells van fer cap a Maella. La representació passa també pel moment en què el Pinell és bombardejat pels nacionals i en el que les famílies refugiades a diversos llocs de Catalunya, davant l’arribada imminent dels nacionals, van haver de seguir fugint cap al nord, arribant a França.

Cap al final de la representació s’escenifica la tornada al Pinell dels refugiats un cop finalitzada la Batalla de l’Ebre.

La tornada al Pinell i el final de la guerra ho resumeix Serres amb aquestes paraules: «Part del poble en runes, algunes famílies sense casa, amb els homes a la presó, amb la por al cos per les denúncies, així començava, la llarga i dolorosa postguerra, de misèria, de mancances de tota mena, les físiques i les morals, aquesta era la pau franquista. Així aprenien a viure, a superar totes les dificultats aquells joves que els va tocar viure la Guerra. Tot un exemple de superació i fortalesa per a les noves generacions perquè no oblidem les vivències dels nostres iaios i pares i els recordem com es mereixen».

L’escenificació comptarà amb dos narradors, un home i una dona, que situaran el temps històric de cada episodi. A banda, entre episodi i episodi apareixerà una pantalla amb una imatge i una música significativa, contextualitzant la següent escena. La resta, serà cosa dels actors.

Comentarios
Multimedia Diari