«La música és una constant vital en el meu dia a dia»

Sigui on sigui i actuï on actuï, per a Ubaldo, l’alter ego d’Andreu G. Serra (Amposta, 1991), la música l’ajuda a sentir-se com a casa. En aquesta ocasió, el músic oferirà demà (22 hores) un concert a Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre per presentar Casa, el seu tercer treball en solitari, editat per Urpa i Musell, segell de la coneguda botiga de discos barcelonina Discos Paradiso. «Serà el primer concert després de la publicació del nou disc, i a diferència de la resta de concerts serà la primera vegada que, oficialment, estaré tocant el saxo», explica l’ampostí, qui afegeix que, en conjunt, «serà un concert íntim que intentarà trencar les barreres entre el públic i el músic, perquè intento tocar al mig i tenir al públic rodejant-me, i no a un costat o jo dalt d’un escenari». En aquesta ocasió, a la plaça del mateix centre d’art també actuarà Negro, pseudònim de Fernando Junquera Ruiz, un saragossà resident a Valencià que s’ha fet un lloc important dins de l’escena underground de la península Ibèrica i que ha estat un dels referents musicals d’Ubaldo.

El nou treball de l’ampostí representa un canvi amb els anteriors, on la guitarra era l’eix central de les composicions, mentre que a Casa cedeix protagonisme a instruments com el saxo, el clarinet i la flauta travessera, entre altres. «El saxo va ser el meu primer instrument quan tenia vuit anys, però a l’adolescència el vaig deixar de costat i el 2017, quan vaig anar a Brussel·les, vaig decidir emportar-me’l i tornar a tocar-lo», recorda l’ampostí, qui descriu el canvi com «un procés natural». Com a exemple el músic ebrenc explica que «les meves germanes toquen la flauta travessera i el clarinet en una cançó, és a dir, al disc hi ha altres aproximacions instrumentals». El resultat és una música plena de sons atmosfèrics i folk d’avantguarda que generen composicions a la recerca de l’essència i la coneixença d’un mateix.

La pèrdua de l’estat i Sud ego han estat els dos primers treballs de l’ampostí. Pel que fa a les diferències dels seus predecessors, respecte al tercer àlbum Casa, Ubaldo explica que «a l’hora de compondre i d’encarar-me als instruments, sóc molt més conscient de que és el que vull fer i com vull crear i que soni l’àlbum, o quina forma vull donar als concerts».

Artesania

Per a Ubaldo «la música no deixa de ser una forma d’artesania més, i així és com l’entenc jo. És per això que en alguns nivells he avançat». Sobre si la música l’ajuda a sentir-se a casa, sigui on sigui i actuï on actuï, l’ampostí respon que «podria dir que sí».

És per això que l’ampostí recorda que «des dels deu anys, quan em van regalar un discman, crec que no m’he llevat mai els auriculars de les orelles, i d’una manera o altra la música ha sigut sempre un refugi». Per a Ubaldo «la música és com a part de la família, és una constant vital en el meu dia a dia, estigui aquí, estigui a Brussel·les, estigui on estigui. La música és com una segona casa».

En el nou treball la guitarra cedeix protagonisme a altres instruments com el saxo

L’ampostí se centra a buscar altres formes de tocar els instruments i com a referents cita l’artista americà John Cage. «Se’l coneix pel terme ‘piano preparat’, és a dir, tocar-lo de maneres que no pensaríem o inclús manipular-lo mitjançant petits objectes o altres eines», detalla. Una experiència sonora que Ubaldo ha posat en pràctica en el seu últim disc. «A Casa hi ha molts instruments de corda, però quan els escoltes no sembla, per exemple, que sigui una guitarra», explica. Aquest canvi, assegura el músic, ha estat fruit de la recerca d’una nova instrumentació i també «de l’essència i el minimalisme a l’hora de fer cançons i transmetre-les».

En aquest punt, Andreu G. Serra fa memòria dels anys en què va estudiar a l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (ESARDI). «L’Antònia Ripoll, una artista de Barcelona resident a les Terres de l’Ebre, ens remarcava que havíem de remoure alguna cosa» en les persones, assegura i confessa que «el que faig ho faig des de dins i perquè m’ho crec, si no m’ho cregués, no ho faria».