Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"La neurociència ha entrat al món de l’educació per quedar-s’hi"

La pedagoga Laia Casas, a les jornades d’educació infantil i primària de l’Ebre

Diari de Tarragona

Whatsapp
La conferència de Laia Casa a la Jornada d’Educació Infantil. FOTO: Cedida

La conferència de Laia Casa a la Jornada d’Educació Infantil. FOTO: Cedida

La funció dels pedagogs és ensenyar, però com es pot ensenyar sense saber com funciona el cervell humà? Una pregunta que explica en gran mesura per què, des de fa ja uns quants anys, la neurociència s’ha colat en el món de la pedagogia. «Ha vingut per quedar-s’hi», afirma Laia Casas, diplomada en Magisteri de Pedagogia Terapèutica, Màster en Educació Emocional i en Benestar i Postgrau en Neuroeducació.

Casas va ser l’encarregada de pronunciar les conferències inaugurals de la XI Jornada d’Educació Infantil de les Terres de l’Ebre, que ha tingut lloc al campus ebrenc de la URV, i de la IX Jornada d’Educació Primària.

«L’estrès, una situació familiar o personal desfavorable o tenir un mal hàbit del son poden afectar molt negativament la capacitat d’aprenentatge, tant dels alumnes d’infantil com dels de primària», apunta Casas.

També posa molt èmfasi en els perjudicis que té per al cervell dels infants, sobretot dels de 0 a 6 anys, l’ús de les pantalles: «Els produeix una síndrome d’addicció que repercuteix en un dèficit d’atenció i una hiperestimulació que fa que en la vida real, on tot els sembla que passa lentament, hagin d’estar constantment canviant d’activitat i siguin molt més impulsius», afegeix Casas. Precisa que per aprendre, la capacitat d’atenció és imprescindible.

Com a recomanació per als docents i estudiants, tant d’educació infantil com de primària, que han assistit en aquestes jornades, Casas els ha recomanat que tinguin estratègies per reactivar la capacitat d’atenció dels infants, partint de la base que només són capaços de mantenir-se atents a una explicació oral seguida entre 5 i 12 minuts, en funció de l’edat. Una de les estratègies que proposa Casas per contrarestar això podrien ser breus descansos durant l’hora de classe per provocar una reactivació, i també no tenir l’aula excessivament decorada perquè això pot despistar l’alumnat.

Un altre aspecte a destacar és que per tal que hi hagi pensament i aprenentatge cal que hi hagi emoció, i cal activar també els coneixements previs per facilitar que s’activin els nous. «Des del punt de vista cerebral, aprendre és apassionant», explica Casas, tot argumentant que cada vegada que activem un coneixement nou, el cervell genera una substància, la dopamina, que ens fa sentir bé i voler-ne més.

A banda de la conferència, Laia Casas també ha impartit un taller de neurociència en el marc d’aquestes dues jornades, a través del programa HERVAT, en el cas de la Jornada d’Educació Infantil; i un taller de neurociència aplicada a l’educació primària, en el cas de la Jornada d’Educació Primària de dissabte passat. El programa HERVAT proposa beure aigua, treballar l’equilibri, la respiració o moure els ulls com a passos previs d’una classe que poden ajudar a l’aprenentatge.

A banda dels seus, s’han desenvolupat també diversos tallers sobre empatia, escola inclusiva, competència digital en infantil, matemàtiques i robòtica. L’objectiu d’aquestes jornades és donar eines als professionals i estudiants d’Infantil i Primària per millorar la qualitat de la docència al territori. A la jornada d’Infantil va haver-hi 163 inscrits i en la de Primària de dissabte, 120.

Temas

Comentarios