La població de cabra salvatge del Port es redueix un 70% en cinc anys a causa de la sarna

Unió de Pagesos acusa les administracions d’haver permès una sobrepoblació de l’espècie a la serralada, que, a parer seu, hauria afavorit la proliferació de la malaltia

08 agosto 2020 10:30 | Actualizado a 10 agosto 2020 10:25
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La cabra salvatge ibèrica, l’espècie més emblemàtica i representativa del Port, es calcula que s’ha reduït un 65,5% dins la Reserva Nacional de Caça (RNC) a causa de l’imparable brot de sarna aparegut fa cinc anys; una xifra encara superior en altres zones de la serralada fora de la Reserva.

En el cens del passat mes de febrer, segons informa el Departament d’Agricultura, es van comptabilitzar dins la Reserva, de 30.000 hectàrees de terreny, 1.250 cabres salvatges, distribuïdes entre 635 femelles, 464 mascles i 151 cries. D’aquests animals censats, es van localitzar 274 amb lesions compatibles amb sarna sarcòptica, la qual cosa suposaria una afectació d’un 21,9 per cent.

La visió de la Unió de Pagesos s’allunya de la del departament, apuntant que l’afectació de la malaltia és molt major. El coordinador de la Unió de Pagesos al Baix Ebre, Carlos Sanz, explica que aquesta davallada és la conseqüència d’un «negoci», afirmant que les administracions van «permetre una sobrepoblació de l’espècie amb interessos econòmics» i, per tant no s’hauria dut a terme «una gestió correcta». Sanz apunta que la sobrepoblació és el factor que ha permès proliferar la malaltia en un territori tan extens. A més, apunta a una possible debilitació de l’animal a causa de la massificació de l’espècie i l’abandonament de vegetació, d’on les cabres s’alimentaven.

El cap de la Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Josep Vicent Jovaní, ho desmenteix. Segons detalla, arran del brot de sarna aparegut el 1992 a la serra de Cazorla, a Andalusia, es va establir «un control estricte de la població de la cabra salvatge», explica Jovaní. Aleshores es calcula que hi havia prop de 10.000 exemplars al Port i es va haver de reduir dràsticament la població, arribant als 4.000 el 1997. El 2015, any d’inici del brot de sarna per la zona de Bot, es calcula que al Port hi havia 5.623 cabres entre la RNC i l’Àrea Privada de Caça (APC). Actualment a la comarca de la Terra Alta, la població de cabra salvatge és de 176 animals, 30 dels quals presenten símptomes de sarna. Cal tenir en compte que el 2015 la població era de 928 animals, per la qual cosa el nombre de cabres a la comarca s’ha reduït més d’un 80%. Quant a l’extensió fora de la RNC, segons apunta Jovaní, es calcula que la reducció ha estat del 80%. La diferència entre el percentatge de dins i fora de la Reserva està sent estudiat a hores d’ara per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un altre aspecte durament criticat per Unió de Pagesos és el tractament amb pinso amb ivermectina. Les impressions que tenen des del Departament d’Agricultura respecte a la ivermectina són positives, ja que els animals se’l mengen amb rapidesa i es creu que alguns exemplars arriben a recuperar-se un cop li fa efecte l’antiparasitari. Malgrat això, el coordinador d’Unió de Pagesos al Baix Ebre explica que el tractament és insuficient per controlar la malaltia i, a més, lamenta que la Generalitat el 2019 deixés de costejar el tractament i que ara ho hagin de pagar els ramaders.

Quant a esta decisió, Jovaní ha assegurat que es va deixar de costejar per part del Departament perquè en un principi es pagava per prevenir un brot i «una vegada ja està la malaltia i ens trobem en la fase de control, només es costeja el pinso destinat als animals salvatges, ja que les mesures preventives ja no tenen sentit».

Caça controlada

Donada la disminució d’un 65,5% de la cabra salvatge a la RNC des de la Direcció tècnica de la Reserva es va establir com a prioritari l’execució d’una sèrie d’actuacions per la millora de l’habitat salvatge, que consistirien en obrir els bancals que haurien estat cultivats trenta anys enrere i haurien servit d’aliment a les cabres.

En quant a la caça, segons explica Jovaní, s’està duent a terme una «caça selectiva amb guardes», de «de manera molt reduïda», autoritzant la captura, per gestió tècnica, d’animals amb la malaltia o d’altres que ja són molt vells. Es calcula que les autoritzacions s’han reduït a un 10%.

Comentarios
Multimedia Diari