La protectora Arca és desbordada i afronta el seu pitjor any

A l’hivern, se senten els lladrucs res més posar-hi els peus o fins i tot alguns surten disparats cap als cotxes que arriben. Però a l’estiu i a les quatre de la tarda, la calor implacable els deixa abatuts. Set o vuit gossos estirats al terra de la sala de recepció, immòbils i amb els ulls tancats, ni s’immuten amb les visites d’estranys. A l’exterior, a les gàbies, es posen més nerviosos. O només és il·lusió.

La protectora Arca de Tortosa té capacitat per a 150 gossos. En tenen 280. «Sempre hem estat desbordats, però això d’enguany, en catorze anys, no ens havia passat mai. És una bogeria», expliquen al Diari Carmen Hierro i Cinta Utges, membres de la junta de la protectora, mentre passegen els seus gossos Greta, Betty i Sugus. Aquest és un dels quatre gossos que té Utges, educadora canina i guia de gossos de teràpia, un labrador blanc trobat encadenat pels Mossos d’Esquadra, que ara ja treballa amb persones amb autisme i Alzheimer.

Cada dia la protectora rep sis trucades de persones que s’han trobat gossos o camades. En tot l’any poden arribar a formalitzar 150 adopcions. La teoria de l’abandonament per vacances d’estiu cada cop té menys solidesa. O, almenys, no sols durant aquests mesos i per aquest motiu. «Quan menys s’adopta és a l’estiu, però l’abandó és tot l’any», apunta Utges.

La protectora també nota un boom cap a l’abril, quan el regal de Nadal ja no és tan bufó i embruta la casa. Arca indica que hi ha una certa conscienciació envers el sacrifici, però no en l’abandonament. «Abans els pagesos i els caçadors no tenien manies i en nàixer una camada, els sacrificaven. Ara els sap greu i els abandonen quan tenen un mes i per a nosaltres és quasi pitjor», explica Utges.

«Aquest matí m’arribaran vuit cadells més. Van veure com els abandonaven i marxaven amb cotxe i me’ls portaran», exemplifica Hierro mentre crida a Greta, que s’ha quedat ressagada en el passeig. I quina pot ser la solució? «Primer, l’esterilització. La gent pensa que si tenen camades, col·locarà els cadells als amics i coneguts, i aquests quan es fan grans ja no els volen».

La meitat de gossos que hi ha a la protectora són perduts que ja no els vénen a recollir. «A vegades la gent ens porta un gos que s’ha trobat sense esperar una mica per veure si simplement s’ha escapat i pot tornar a casa o si l’han deixat. Després ningú el reclama i ja es queda a la protectora durant anys». Tot i que és obligat per llei, només un 1% dels gossos que arriben a la protectora porten xip per tal de poder localitzar el seu amo.

L’edifici de la protectora va ser construït fa catorze anys pel Consell Comarcal del Baix Ebre, però finalment només l’Ajuntament de Tortosa en va donar suport, amb qui mantenen un contracte. «I és impossible que tots els gossos que tenim siguen només de Tortosa», apunten des de la protectora, on treballen de manera voluntària 15 persones (tres fixes diàries) i dos veterinàries.

La pàgina de Facebook de la protectora els ha ajudat molt, i gràcies a la difusió s’han pogut enviar gossos arreu d’Espanya. «Però la voluntària que el porta no pot més, com que no podem fer-nos càrrec de gossos d’altres municipis, encara que estiguen prop de Tortosa, la gent s’ho agafa malament i li fan xantatge emocional», detalla Hierro.

«Ningú no t’obliga a tindre un gos. Has de pensar-ho molt bé, és una responsabilitat molt gran. Per això, quan ens arriben uns pares amb un xiquet que vol escollir un, no els deixem», diu Utges. A banda, és important escollir el perfil de gos adient per a cada persona, segons l’estil de vida que porta i el lloc on ha de viure. El perfil dels gossos que arriben a la protectora també ha canviat. «Cada vegada tenim més de raça que en el seu moment van costar 500 euros i que s’han abandonat en posar-se malalts».

Com indica la Llei de protecció animal 2/2008, els animals donats en adopció s’entreguen vacunats, desparasitats, amb xip i esterilitzats. El donatiu que demana Arca és de 90 euros, que ben just cobreix les despeses. Precisament, el finançament també s’agreuja quan els gossos arriben a la protectora ferits o malalts. Per aquest motiu, s’organitzen rifes a través de la pàgina del Facebook, mercats d’objectes o sopars benèfics com el del passat dissabte, a Camarles.

«Però no sabem què fer, no ens caben més gossos», conclouen les dos mentre Sugus, Greta i Betty corren al seu voltant movent la cua, com conscients de la seua pròpia sort.