La retirada del monument divideix els tortosins

El mercat de Tortosa ahir al matí bullia d’activitat. Un alleugeriment veure’l així i no pas tan buit i silenciós com durant el confinament de la passada primavera. Tot i que encara sense els tradicionals entrepans i esmorzars a les barres dels bars, el mercat, amb els productes del territori i els veïns apropant-s’hi i xerrant entre ells, representa molt bé l’essència tortosina i es converteix en un escenari típicament tortosí un dissabte al matí. Preguntats sobre l’anunci de la retirada del monument franquista per part de la Generalitat, prevista per a l’estiu vinent, si bé encara hi havia algun despistat o algun altre que preferia no opinar davant de la premsa, la majoria de veïns tenen opinions molt clares i contundents sobre el polèmic monòlit.

Les opinions són ben variades: contràries al desmantellament, volent mantenir-lo; a favor de la retirada, «quan més aviat millor» o bé volent retirar-lo però en un altre moment, donada la situació actual de crisi per la pandèmia. Alguns d’ells ja van participar en el referèndum de l’Ajuntament de Tortosa portat a terme el 2016 i quatre anys després mantenen la seua posició. Aquell referèndum, (on l’Ajuntament preguntava què s’havia d’impulsar, no executar, ja que no n’és el propietari) va ser objecte de polèmiques. Un 29,73% de la població tortosina va participar en la consulta, i el 68% va votar de mantenir el monument però reinterpretar-lo.

Un dels que va votar aquesta opció és per exemple Joan Sancho, de 82 anys. «A mi em sembla que hi ha coses més importants on destinar tants diners. Tot això és política. Aquí el monument no està malament, no molesta i tota la vida ha estat. I quan estava il·luminat feia bonic. Així no fem bé perquè a aquest pas traient-ho tot, no quedarà res d’història. Si per exemple haguessin tret el Castell de la Suda per haver-lo fet els musulmans, ara què tindríem? No tindríem res», diu.

Josefa Querol, també de 82 anys, va nàixer durant la Guerra Civil, i va perdre el pare a la contesa quan ella tenia sols dos mesos i la seua germana dos anys. «Jo sóc catalana i espanyola, i trobo que això no s’ha de traure, perquè és història. Ara s’ha escrit aquesta, i la joventut llegirà aquesta. Jo no sóc franquista, però penso que no s’ha de retirar el passat. Trobo que hi ha altres necessitats que gastar-se tants diners que són del poble. No ho han de decidir els polítics això. Això ho ha de decidir el poble. Els polítics han de treballar per a ell», valorava ahir.

Entre les opinions, l’edat no és un factor decisiu, ja que contràriament al que es podria pensar, també hi ha joves que són partidaris de mantenir-lo i persones més grans de retirar-lo.

Cinta Chavarria, de 70 anys, recorda el dia de la inauguració del monument, el 1966, però el seu pare li va prohibir anar a veure-la. «Estic completament d’acord en la retirada. Fa temps que ja s’hagués hagut de fer. Em sembla un insult a les víctimes, i la frase que hi ha de «los que hallaron la Gloria» s’hagués hagut de traure fa molts anys. Quina glòria?», diu. «L’únic que no voldria és que deixessin la pilastra sense res. M’agradaria molt que fessen una passarel·la, jo sóc una enamorada de la ciutat de Girona, i penso que la gent de Ferreries podria arribar en un moment al Casc antic».

«La veritat és que sempre he pensat que els diners que val treure’l, se’ls podrien gastar en altres coses. Però mantenir un monument que recorda una etapa tan dolenta a Espanya, tampoc és sa», valora per la seua banda el jove de 34 anys, Víctor Montecidno. «Si ens queda per aprendre d’altres països! Diuen que a Alemanya no trobes cap simbol nazi, Cap. I aquí ens mengem els símbols i els neofeixistes amb patates».

La necessitat d’aprofitar la pilastra de l’antic pont de la Cinta per fer un pont o passarel·la l’expressen molts tortosins: «jo crec que és una bona notícia per a la ciutat i els seus ciutadans. Crec que s’han de retirar els darrers vestigis del Franquisme i al seu lloc s’hauria de fer alguna cosa en memòria i record de tots els caiguts; pantalles explicatives... També una idea genial seria que al seu lloc fessin un pont de bicis o de vianants que enllacés Remolins i Ferreries», diu Jaume Arasa, de 29 anys. El jove Oriol Abelló també considera que és una bona notícia la retirada del monument: «però voldria que al mateix temps es projectés un monument alternatiu (que siga inclusiu de totes les víctimes) o bé una passarel·la. Penso que quan es va preguntar als tortosins a la consulta de 2016, va guanyar l’opció de mantenir-lo per la por a què la columna buida caigui en l’oblit (no perquè la població de Tortosa sigui nostàlgica del franquisme, crec que ho acrediten els resultats de les eleccions al municipi dels darrers 15 anys com a mínim). Tot i que jo no vaig participar en aquella consulta, crec que s’hauria d’intentar respectar en la mesura possible l’opinió de la ciutadania», sosté.

També així opina Cinta Monclús, de 41 anys, qui afirma que el monument «ens ha acompanyat molt de temps i ho hem integrat com a part de la ciutat perquè mai hem tingut consciència del que significava. L’ error de la consulta popular del 2016 va ser no explicar què es podria fer amb la retirada», tot comentant que si s’hagués preguntat per la retirada del monument tot fent un quart pont per a la ciutat hagués votat que sí.

Malgrat estar a favor de la retirada, alguns opinen que potser ara no és millor moment. És el cas per exemple de Natalie Risa: «a mi em sembla bé, perquè a tot arreu s’han tret els símbols franquistes, tot i que trobo que ara mateix no és el moment adequat de gastar tants diners, ja que hi ha moltes famílies que estan passant molta necessitat i hi ha altres prioritats. Em sembla bé, però més endavant».

El valor del monument

El valor del monument en ell mateix, fins i tot com a actiu turístic, també és un dels grans arguments dels partidaris de mantenir-lo. «Jo crec que no l’haurien de traure perquè no molesta i molts turistes el venien a veure», exemplifica David Martín, de 38 anys.

Un jove que va votar a la consulta popular del 2016 a favor de mantenir-lo i reinterpretar-lo va ser Jordi Mulet: «em sento molt enganyat i decebut. Fa quatre anys se’ns va donar l’oportunitat de decidir sobre el monument i per àmplia majoria els resultats van dir que aquella escultura s’havia de quedar», valora amb sinceritat. «No sóc franquista, gens, tot al contrari, però crec que la reinterpretació d’aquesta escultura hagués estat una molt bona ocasió per posar-la en valor. No està feta per qualsevol, i té un valor artístic a tenir en compte. He fet moltes guies turístiques a gent molt diversa i d’arreu, i sempre tothom ho fotografia. Sóc partidari de construir, no de destruir i amb una bona reinterpretació tindríem un actiu molt interessant. Això sí, si l’acaben traient, almenys intentem posar una passarel·la, recordant l’antic pont de la Cinta», conclou.

Què opina de la retirada del monument?

«Estic completament a favor, fa temps que s’hagués hagut de fer. És un insult a les víctimes»
Cinta Chavarria. Jubilada, 70 anys

«Jo crec que no cal treure’l perquè no molesta i molts turistes venien a veure’l»
David Martín. Cuidador, 38 anys

«És una bona notícia, però s’hauria de fer alguna cosa en record a totes les víctimes»
Jaume Arasa. Advocat, 29 anys

«Em sembla que hi ha coses més importants on destinar tants diners. Tot és política»
Joan Sancho. Jubilat, 82 anys

«Jo trobo que no s’ha de traure perquè és història i no s’ha de retirar el passat»
Josefa Querol. Jubilada, 82 anys

«A Alemanya no hi ha símbols nazis i aquí ens els mengem amb patates»
Víctor Montecino. Comunicador, 34 anys

«Crec que l’hem integrat com a part de la ciutat perquè no sabíem què significava»
Cinta Monclús. Metgessa, 41 anys

«Em sento enganyat. Reinterpretant el monument s’hauria pogut posar en valor»
Jordi Mulet. Historiador i professor, 28 anys

«Voldria que es projectés un monument alternatiu o una passarel·la »
Oriol Abelló. Advocat, 32 anys

«Em sembla bé, però més endavant, ara no és el millor moment i hi ha altres prioritats»
Natalie Risa. Aturada, 54 anys