La sequera castiga el riu Ebre amb el quart cabal més baix en vint anys

La sequera continuada ha castigat novament enguany el tram final del riu Ebre, que registra des de fa mesos cabals molt baixos al seu pas per Tortosa. Així ho certifiquen les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). L’any hidrològic, que va de l’1 d’octubre del 2018 fins ahir 30 de setembre de 2019, s’ha tancat amb unes aportacions d’aigua fins a un 30 per cent per baix de la mitjana. 

En concret, a l’estació d’aforament de Tortosa s’han registrat 6.093 hectòmetres cúbics anuals, una xifra que es la quarta més baixa dels últims 20 anys: només va ser inferior en els períodes 2011-2012; 2001-2002 i el 2016-2017. A més, suposa la meitat de l’any passat, quan es va arribar a uns volums de 12.306 hectòmetres anuals. 

Pel que fa als cabals registrats al pas per Tortosa, enguany s’ha registrat una mitjana de 195 metres cúbics per segon, davant dels 390 de l’any passat. En les últimes dues dècades el mínim es va registrar en el període 2001-2002, amb només 133 metres cúbics per segon, mentre que el màxim va ser de 490 m3/S al 2012-2013.

Enguany, com és habitual, un dels moments crítics es va donar durant els mesos d’estiu, quan la falta de cabal fins i tot va arribar a desaconsellar la navegació fluvial a motor, en moments puntuals. 

Segons destaquen des de la CHE, entre les principals raons d’aquesta sequera hi ha la falta pràcticament total de pluges durant el passat hivern, així com una menor aportació procedent del desgel de la neu. 

«Malgrat la reducció d’aportacions, les reserva dels embassaments han permès garantir les demandes i els usos», remarquen des de la Confederació Hidrogràfica.  

Així, el volum total d’aigua embassada a la conca de l’Ebre, que a inici de l’any hidrològic era de gairebé 5.000 hectòmetres cúbics (un 65 per cent de la capacitat), se situa ara al 48 per cent  (3.700 hm³) per sota de la mitjana dels últims cinc anys.

Els efectes
Els baixos cabals continuats al tram final de l’Ebre afecten l’ecosistema del riu i del delta de l’Ebre. Entre aquests efectes negatius, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) remarca l’avanç de la falca salina (llengua d’aigua salada procedent del mar que remunta el riu).
Segons han pogut comprovar des del moviment social, es trobaria actualment a l’alçada de l’Illa dels Bous, a pocs quilòmetres de Tortosa. 
El context actual també hauria afavorit la proliferació del jacint d’aigua, una espècie de planta exòtica invasora que s’ha localitzat recentment a les ribes del riu entre Amposta i Deltebre, i que es treballa ara per eradicar amb un pla coordinat pel Parc Natural del delta de l’Ebre.

En general, un cabal baix  i la minsa aportació de sediments (per la falta de crescudes importants) incrementen els ‘mals’ que pateix el delta de l’Ebre, com la regressió, la salinització i la subsidència o enfonsament del terreny.