L'any 2022, clau per l'impuls de la Reserva de la Biosfera com a marca de prestigi

Es reformarà el reglament actual del segell, del 2013, per favorir que s’adhereixin noves empreses, productes i serveis

M.MILLAN

Whatsapp
Muscleres de la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre.  FOTO: JOAN REVILLASSEGELL DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA, EN UNA AMPOLLA DE VI.  FOTO: J. REVILLAS

Muscleres de la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre. FOTO: JOAN REVILLASSEGELL DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA, EN UNA AMPOLLA DE VI. FOTO: J. REVILLAS

L’any 2022 es planteja com el de l’impuls definitiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre com a marca de prestigi del territori. Amb aquest objectiu s’han posat a treballar des de la Generalitat i l’ens gestor de la Reserva, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate). La Unesco va declarar la major part de les Terres de l’Ebre com Reserva de la Biosfera el 2013, un distintiu de qualitat del qual no s’ha acabat d’aprofitar tot el potencial.

Per redreçar aquesta situació, ara es preveu dotar-la de més pressupost, impulsar una important campanya de promoció a nivell intern però també extern, a tot Catalunya, i reformular el reglament perquè més empreses i productes locals s’hi adhereixin i puguin comptar amb aquest segell de qualitat.

Ahir va tenir lloc la segona reunió de la Comissió Executiva de l’ens, on hi són presents la delegació del Govern, diversos departaments de la Generalitat, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece), la Diputació de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tortosa i els quatre consells comarcals, a banda del Copate.

El director dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Jesús Gómez, va detallar que el seu departament ha atorgat un ajut de 50.000 euros per un pla de comunicació de la marca i una nova pàgina web, per difondre els seus actius tant a nivell de les Terres de l’Ebre com fora del territori. «Es tracta de donar a conèixer els valors de l’Ebre lligats al medi ambient, al turisme i als productes que s’hi fan», segons detallà.

També es podrà disposar de fons europeus Next Generation destinats per l’Estat a les reserves de la biosfera, d’1,1 milions, amb ajuts destinats a incentivar actuacions per part de les empreses i ens locals.

«Aquesta marca va ser una de les fites més importants que vam aconseguir al territori per posar en valor tots els nostres actius i productes, però des del 2013 s’ha mantingut amb una petita flama i no ha brillat prou», afirmà per la seva banda el director dels serveis territorials d’Empresa i Treball, Adam Tomás. Aquest departament treballa per dotar la Reserva de la Biosfera ebrenca de recursos econòmics estructurals, «per posicionar-la com una marca atractiva sobretot per a les empreses». En aquest sentit, s’ha creat ja una comissió de treball per reformar el reglament del segell de qualitat al qual es poden adherir els productes, empreses, activitats i establiments locals.

Actualment llueixen el logotip de la Reserva de la Biosfera ebrenca unes 157 empreses, entre cooperatives agrícoles, confraries de pescadors, musclaires, activitats turístiques, vins de la denominació d’origen Terra Alta, establiments hotelers i restaurants, entre d’altres sectors. L’objectiu és anar ampliant aquesta xifra en els propers anys.

Ser més ambiciosos

El reglament data de fa set anys i es volen replantejar els condicionants per formar-ne part, per tal d’adaptar-se al context actual, segons remarca Tomás. «La marca ha de ser vista pels empresaris com una oportunitat per als seus productes», comentà. Així, es replantejaran els requisits inicials, les inspeccions, la durada, etc.

«Les empreses que ja hi han apostat i fan internacionalització ja ho veuen com un valor afegit», remarcà Tomás.

El delegat del Govern, Albert Salvadó, recordà que aquest és un dels principals projectes estratègics de les Terres de l’Ebre per als propers anys, en especial pel que fa als sectors turístic i agroalimentari.

«Ja tenim un pla de comunicació i ara hem de replantejar tot el projecte amb objectius més ambiciosos que els actuals», afirmà Salvadó.

Temas

Comentarios

Lea También