L’aportació de sorres als punts fràgils del delta de l’Ebre es pot retardar un any

La Generalitat ha demanat a l’Estat una avaluació d’impacte ambiental de les obres, que Costes considera necessàries per protegir la zona de possibles temporals aquesta tardor i hivern

15 julio 2021 05:40 | Actualizado a 15 julio 2021 09:39
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El projecte d’aportació de 380.000 metres cúbics de sorra que la direcció general de Costes de l’Estat preveia executar la propera tardor per protegir de la regressió els punts més fràgils del Delta, es pot retardar un any. L’Estat va presentar el projecte a la Generalitat, en tant que gestor dels espais Xarxa Natura 2000, i ara el Departament d’Acció Climàtica demana que abans d’executar-se els treballs s’ha de presentar una declaració d’impacte ambiental simplificada. Fonts de l’Estat detallen al Diari que precisament es va presentar un projecte de moviment de sorres inferior a 500.000 metres cúbics perquè d’aquesta manera no era preceptiu presentar aquesta declaració d’impacte i només es requeria un informe del Parc Natural del Delta amb especificacions ambientals, com ara els punts més idonis per extreure la sorra o mesures de preservació de la flora i fauna. D’aquesta manera, afirmen, es podien accelerar els treballs i començar a executar-los a l’octubre, per protegir els punts sensibles del Delta davant de possibles temporals la pròxima tardor i hivern. Ara, calculen que el projecte s’haurà de retardar un any, per preparar el document requerit.

Tal i com va explicar el Diari, el projecte preveu aportacions al Trabucador, diversos punts del front litoral de Deltebre ( Sud del Fangar/Vascos, Platja de la Marquesa, bassa de l’Arena i Riumar), l’Illa de Buda (Sant Jaume d’Enveja) i a la platja de l’Arenal, a l’Ampolla; amb un termini d’execució de quatre mesos i un pressupost aproximat de 4 milions d’euros.

Segons afirmen fonts de l’Estat, l’actuació permetria contenir la línia litoral fins al 2023, any en el que es preveu poder començar a executar els primers projectes que formaran part del pla de protecció del Delta, ara en tramitació per part del Ministeri per a la Transició Ecològica.

A preguntes del Diari, des del Departament d’Acció Climàtica afirmen que la Direcció General de Polítiques Ambientals està estudiant el tema.

La Taula de Consens pel Delta, que agrupa els ajuntaments i comunitats de regants de la zona, lamenta que aquest cas «és una mostra més de la descoordinació entre les dues administracions superiors», i els demana que es posin d’acord per protegir el Delta. El portaveu de la Taula, Xavi Curto, recorda que aquesta aportació de sorres és molt necessària com a mesura preventiva, davant de possibles nous embats del mar. «Ja no cal que es produeixin grans temporals, qualsevol llevantada habitual pot suposar greus afectacions», explica.

Així, reclama a la Generalitat i l’Estat que es posin d’acord i es pugui dur a terme l’actuació el més aviat possible. «Tot el litoral del Delta és Xarxa Natura 2000 i s’hauria de poder actuar amb agilitat per preservar aquestes zones protegides. Si no, al final aquesta protecció suposa burocràcia i acaba anant en contra d’allò que es vol protegir. És un absurd», lamenta.

Proposta de resolució al Parlament de Catalunya

En una recent visita al delta de l’Ebre, el dirigent socialista Salvador Illa va denunciar el «bloqueig» d’aquest projecte i va detallar que el seu grup ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya, en la qual insten el Govern de la Generalitat a autoritzar-lo sense dilacions. La proposta també insta l’administració catalana a invertir els 6 milions d’euros pendents al Delta. 

Comentarios
Multimedia Diari