L’aprenentatge que neix a partir de la vivència i de l’emoció

Una escola amagada enmig d’un petit poblet del delta de l’Ebre, amb molt per ensenyar i amb un gran treball al darrere. Són dotze els alumnes que van diàriament a aprendre al centre del Poblenou, una escola rural, viva, activa i comunicativa, que treballa l’ensenyament a través de la vivència i de l’emoció, bastant-se en el concepte d’educació biocèntrica. 

Míriam Claudio, professora i directora de l’escola, explica que «al centre l’alumnat és el protagonista fonamental i vetllem per afavorir un clima de confiança i seguretat en què aprengui sempre des de l’experimentació, partint dels seus interessos i avançant al seu ritme individual».

El que més sobta a l’entrar a l’escola del Poblenou és veure com conviuen i treballen conjuntament els nens i nenes des dels tres fins als dotze anys. Els alumnes estan dividits en dos grups, un amb els més petits des dels tres fins als set anys, i l’altre amb els alumnes dels vuit fins als dotze. Però tot i això, és molt habitual veure treballant els dotze junts. «El bo de barrejar diferents edats és que el que no sap el de quatre anys ho sap el de sis. Tenen un gran vincle entre ells, reballen molt en parelles o grups, perquè s’ajuden mútuament», assegura Claudio.

Educació biocèntrica
El sistema d’aprenentatge que s’aplica a l’escola neix del principi d’educació biocèntrica, un concepte que treballa el desenvolupament de l’aprenentatge a través de la vivència, la reflexió i el diàleg. 

Una de les grans bases de l’educació biocèntrica és el sistema de la biodansa. És molt important l’experiència a través del cos, per això es treballa el moviment expressiu. Aquí la consigna és que no es parla, per a viure-ho a través cel·lular i no psíquic. Un sistema que integra cos, ment i esperit, i que augmenta la vitalitat, l’autoestima i la consciència, escoltar el cor i expressar el ser. 

Claudio assegura que el fet de viure l’aprenentatge a través del cos fa que allò que experimentin, ho aprenguin i ja no ho oblidin. «És un registre que se’ns queda per sempre. Els nostres infants desenvolupen els seus aprenentatges gairebé sense adonar-se’n, d’una manera lúdica i amb llibertat d’acció i expressió».

Treball interdisciplinari
En aquest centre es treballa per ambients, tallers o projectes, però en tot moment de manera interdisciplinària. «Estem fent tallers o ambients, i en realitat ho estem treballant tot: matemàtiques, llengua, ciència... jo diria que sempre estem desenvolupant totes les competències», explica Claudio.

Als ambients es treballen les matemàtiques i la llengua a través de jocs, l’art, la música, la manipulació, l’experimentació, la creativitat, la construcció i el moviment. L’organització per ambients vol dir que hi ha uns espais a l’aula on està recollit el material precís d’aquell ambient, i l’alumnat, distribuït en petits grups, desenvolupa tasques simultànies de manera autònoma. 

L’ambient més característic és l’espai de l’hort. Es tracta d’un ambient més de treball, i els alumnes ho tenen molt clar. Cadascú s’encarrega d’agafar les eines necessàries i dedicar-se a les tasques del cultiu, vetllant sempre pel seu bon manteniment.

Els ambients comencen sempre unint els alumnes en rotllana per decidir entre tots que fer; i acaben també amb reunió, per dialogar i compartir el que han après, amb quines dificultats s’han trobat i que poden millorar. 

Treballar per projectes suposa que els alumnes trien un tema, i aquest s’aborda a partir de les seues idees prèvies amb l’organització conjunta del professorat, l’alumnat i la participació de les famílies. Els projectes volen donar resposta a les inquietuds dels xiquets i xiquetes, per tal d’entendre el món que els envolta. 

Els tallers són situacions d’aprenentatge a través d’una experiència pràctica. Per exemple, durant la setmana familiar del centre, diferents pares s’apropen a impartir tallers d’allò que se’ls dóna bé, com la costura o el treball a l’hort. Els moments de taller també s’utilitzen per organitzar activitats amb la finalitat de celebrar festivitats destacades, com podria ser el Nadal.

Des de l’equip docent animen les famílies interessades en aquest mètode educatiu a visitar l’escola, per donar als seus fills l’oportunitat de viure l’aprenentatge. «L’educació biocèntrica genera alumnes amb ganes de venir a l’escola, de viure i sentir-se part de l’aprenentatge. Alumnes contents. I a la vegada, alumnes crítics, capaços d’opinar, escoltar i debatre».

El docent com a acompanyant
El paper fonamental del docent en aquesta escola es basa en l’acompanyament de l’alumne durant el seu camí d’aprenentatge, sense forçar mai res. «Nosaltres no maldem mai per equivocar-nos. L’error porta a una situació de caos, i el caos no és dolent, significa que hi ha una reconstrucció del coneixement. A partir de l’error animem l’alumne perquè busqui una altra manera de fer-ho», explica Claudio.

Al centre hi ha dos professors tutors, i a banda els diferents especialistes que envien un cop a la setmana des de la ZER Mediterrània, la Zona d’Escola Rural. També compten amb un mestre de religió i una especialista d’educació artística, subvencionada per l’Ajuntament d’Amposta. Les famílies dels alumnes són també una ajuda i un suport constant.