L'assecament dels arrossars redueix les aus d'aigua dolça que hivernen al Delta

La mesura es pren per combatre el caragol poma, però el parc natural adverteix que caldrà una solució intermèdia que eviti "un perjudici important" en la biodiversitat i les activitats humanes

19 mayo 2017 20:18 | Actualizado a 21 mayo 2017 21:29
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els diversos grups d'ocells que hivernen al delta de l'Ebre han respost de manera molt desigual a la disminució d'arrossars inundats, que s'ha reduït aquest hivern a un 15,5% de la superfície, només 3.500 hectàrees de 22.000, per la lluita i control del caragol maçana. Sembla que aquesta ha estat la causa de la important davallada de població de les espècies que més depenen de les aigües dolces, com són el bernat pescaire, la daurada grossa o la gavina riallera. Altres que depenen més de les llacunes o les marees salines, i han augmentat, han ajudat a mantenir una població hivernal d'ocells aquàtics de 244.707 exemplars, un 7% menys que la mitjana dels últims 10 anys. El director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal, ha advertit que allargar molt en el temps l'assecament dels camps a l'hivern per aturar la plaga del caragol tindrà un important impacte en la biodiversitat i altres activitats humanes del Delta i ha defensat que caldrà trobar "un punt intermedi".

La població hivernal d'ocells aquàtics al delta de l'Ebre ha estat censada en 244.707 exemplars de les 90 espècies, aproximadament, que es recompten cada any. També aquest hivern s'han comptabilitzat els gavians i les gavines que, per la dificultat que comporta, se censen cada 4 anys. De gavina vulgar o riallera i de gavià argentat de potes grogues se n'han detectat 48.241 exemplars. El grup més nombrós del cens han estat els ànecs que suposen el 39,5% dels ocells que passen l'hivern al Delta. Destaquen els ànecs collverd, els cullerots i el xarxet comú. El recompte d'anàtids també ha estat atent a les poblacions d'espècies més escasses a Catalunya com el morell xocolater, que se n'ha vist 1 exemplar, i el xarxet marbrenc, dels quals se n'han vist 4.

El segon grup d'ocells aquàtics als hiverns del delta de l'Ebre, amb un 22,3% del total, són els limícoles, els que s'alimenten d'animals que viuen en els fons fangosos. La seva població, però, ha estat inferior als màxims històrics dels últims anys. Ha caigut un 6,5% respecte a la mitjana. En aquest grup destaquen el territ variant i la fredeluga. Els tècnics també han destacat l'albirament d'espècies més "accidentals" com 1 exemplar de daurada petita del Pacífic, 1 de territ becadell, 2 de territ rogenc, 23 becadells sords, i 8 de territ de Temminck. La davallada important ha estat en el grup dels ardeids, amb una població del 42,6% menys que la mitjana dels últims anys. També s'han censat 11.125 flamencs i 2.950 capons reials, els quals es mengen les cries de caragol maçana però només en la seva època de cel.

Aquestes dades del cens es creuaran ara amb la d'altres espais humits i possibiliten l'estudi de les migracions de les aus. S'integren dins l'International Waterbird Census (IWC) i quantifica anualment el nombre d'ocells que hivernen en més de 80 països d'Europa, Àsia i Àfrica. Com ha explicat el director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal, són animals que venen a l'hivern des de nord i el centre del continent europeu i les poblacions s'han d'avaluar de manera conjunta perquè "hi ha molts factors externs que afecten a la presència de fauna al Delta". "La meteorologia i la climatologia en algunes zones d'Europa o la pluviometria en altres properes, fa que variïn les poblacions al Delta", ha apuntat.

 

La lluita contra el caragol allunya algunes aus

Com ha apuntat Vidal, els censos també permeten valorar les incidències i les mesures que afecten als arrossars en la lluita contra el caragol maçana. "Fa dos o tres anys que part dels arrossars han quedat eixuts a l'hivern i pot afectar de manera important en l'hàbitat disponible per aquest tipus d'ocells. Els resultats dels censos ens orienten i permetran avaluar com els assecaments afecten a la biodiversitat i, en concret, als ocells que venen a passar l'hivern", ha destacat el director del parc natural.

Justament, i com ha apuntat el tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Antoni Curcó, la causa "més probable i raonable" de la davallada de les poblacions més depenent de l'aigua dolça estigui en la disminució de les hectàrees inundades d'arrossars. "A llarg termini, l'evolució del cens dependrà de la gestió dels arrossars, si es mantenen nivells com els actuals o es torna a aplicar la inundació hivernal. El fet que no estiguin aquest hivern aquí vol dir que van altres llocs però que hagin estat venint volia dir que era un lloc molt bo. És un fet reversible", ha destacat Curcó.

Per això Vidal ha demanat que es corregeixi "el daltabaix" que ha suposat la lluita contra la plaga del caragol maçana en les mesures agroambientals que tan bons resultats han estat tenint en els ecosistemes deltaics des de la seva implantació. "Si no s'aconsegueix eradicar la plaga i seguim secant el camp per salvar la collita serà un perjudici important per a la conservació dels ocells i altres activitats vinculades a l'aigua dolça a l'hivern, com són la caça, la pesca, o la conservació de les llacunes, on hi ha activitats econòmiques importants. A llarg termini, caldrà trobar punt intermedi en la lluita contra el caragol maçana i la presència d'aigua dolça als ecosistemes que beneficiï la biodiversitat i les activitats humanes", ha demanat el director del parc.

Comentarios
Multimedia Diari