«L’avioneta que desfà les tempestes no vola. És absurd, no existeix»

El rumor torna cada estiu a tot el territori ebrenc, però especialment a la zona deltaica, en boca de grans i joves. Sovint se sent el comentari de «estava molt negre com si anés a caure una de bona, he sentit soroll de motors i s’ha desfet de cop». Amb la continuada manca de precipitacions retorna la creença que avionetes finançades per les companyies asseguradores sobrevolen i desfan les tempestes just abans que descarreguen per evitar que provoquen danys importants en collites com la de l’arròs, a punt de segar, o la de la sal de la punta de la Banya, que s’està recollint aquests dies.

Més enllà del rumor local, la xarxa bull de teories sobre avions que arruixen els cels amb productes químics, deixant esteles, sols cal posar la paraula «chemtrail» al Google per trobar nombroses entrades i blogs al respecte. En el cas de Tarragona, també algunes persones sostenen que són avionetes de PortAventura, per desfer els núvols i que més gent vaja al parc.

Fins i tot l’any 2008 alcaldes del Solsonès i l’Urgell van demanar que s’investiguessen els suposats avions que dispersen les tempestes. També les cooperatives olivareres ebrenques, grans perjudicats de la falta de pluja a l’estiu, van demanar un dictamen al Ministeri d’Agricultura sobre la qüestió. Fa tres anys l’Agència Estatal de Meteorologia es va pronunciar al respecte i a l’informe es constata que al llarg de la història hi ha hagut diversos intents de provocar la pluja més que no pas dissoldre-la.

El responsable de sectors agrícoles de la Unió de Pagesos, Rafel Verdiell, nega, novament, la veracitat d’aquesta «llegenda» rural que sosté que les avionetes llencen iodur de plata per desfer les tempestes.

«Si fos així, a Lleida que hi ha molta fruita, el valor de la qual és molt superior al nostre arròs, com és que tots els anys toca pedra? Si tan bé funcionés també es tiraria iodur de plata i també volaria l’avioneta. I això no passa: tots els anys els agafa la pedra», argumenta. «És absurd, no existeix».

El cas de les coeteres

En el cas deltaic, el mite de les avionetes en part també pot provenir d’una base més que empírica: l’existència de les coeteres, elements arquitectònics emprats per guardar coets per desfer tempestes. «Però es tiraven coets al centre de la tronada i es trencava el gel, perquè no caigués pedra però sí pluja», explica al Diari Verdiell.

Fa dos anys, la Generalitat declarà 12 coeteres del delta de l’Ebre Béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic. Tal com expliquen en un estudi Àlex Farnós, Carme Queralt i Ferran Torta del Museu de les Terres de l’Ebre, les coeteres constitueixen un element arquitectònic singular, tant per la seva arquitectura com per la seva funció: l’emmagatzematge de coets granífugs i els elements necessaris per al seu llançament. En el cas de les més antigues, també estaven pensades per a poder executar els llançaments en bones condicions des d’una altura adequada.

La Mutualidad Arrocera de Seguros va iniciar el 1949 el programa Lucha Antigranizo al Delta, lluita que es va materialitzar a base de coets granífugs. Un servei que va oferir de forma continuada als seus mutualistes fins al 1985, quan es va liberalitzar l’obligació que tenien tots els pagesos de l’arrossar d’assegurar els seus cultius. L’èxit dels coets per lluitar contra les pedregades va ser gran, fet que en va propiciar l’ús durant les dècades dels seixanta i setanta.