L'ebrenc que ha lluitat contra els incendis de Xile

El tivissenc Marc Castellnou (1972), analista en cap del Grup d’Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat i inspector del cos de Bombers, s’ha desplaçat a Xile durant dos setmanes per assessorar en els gravíssims incendis forestals que ha patit aquest país.

Castellnou, que ja ha col·laborat com analista en altres incendis a França o també a Grècia el 2007, forma part del contingent d’experts que la Comissió Europea envia al país xilè per assessorar operativament en l’estratègia d’extinció. El contingent està format per quatre membres més d’Espanya, França, Portugal i Itàlia. L’objectiu del contingent és donar suport als comandaments dels equips d’extinció en la planificació i en l’estudi del comportament del foc, assessorar sobre l’estratègia a llarg termini, així com en la identificació de les àrees d’oportunitat i estratègia d’operacions.

Castellnou va tornar a Catalunya tot just fa set dies.La seua faena d’analista ha servit per preveure els moviments i l’evolució dels incendis i i fixar les prioritats per tal de controlar l’emergència.

«Xile estava sobrepassat pels incendis i necessitava suport de cara als següents dies. Hi havia més de 120 incendis simultanis. Del 18 de gener a l’1 de febrer va ser caòtic», explica Marc Castellnou al Diari. «En un any es cremen unes 70.000 hectàrees. En dos setmanes, aquest cop, es van cremar 600.000».

El bomber explica que ara s’ha recuperat certa normalitat i que el país es troba en situació de «postimpacte». «Va ser un mes molt càlid i van patir moltíssim. Molt. Ara tota l’ajuda internacional ja ha tornat a casa i s’estan recuperant. Però la sequera continua. I fins que no arribe la tardor estaran amb l’ai al cor».

El bomber ja va col·laborar el 2003 a Portugal, el 2007 a Grècia, el 2011 a Anglaterra i el 2014 a Noruega, entre d’altres.

«La cooperació és molt normal entre països», explica Castellnou. «I el cert és que en cal molta. És bàsic sortir del país. No només per ajudar i col·laborar, sinó perquè ells també vinguen si tenim el problema aquí després. Itambé aprens molt. No s’ha d’esperar a que certa situació ens passe aquí. Així ja l’has vist abans i saps com actuar».

El bomber apunta que tots aquests focs són incendis a escala continental. En el cas de Xile, explica que els factors van ser múltiples, però bàsicament una sequera de fons pel canvi climàtic.

«És així. Tenen els boscos molt dèbils, amb molta vegetació morta. I és molt difícil controlar els incendis perquè es van sumant».

A causa del clima que li toca viure i que canvia ràpidament, el bosc no s’adapta i no soporta les condicions, alhora que és molt més susceptible davant de les plagues. «Encara estem discutint si hi ha canvi climàtic o no, però la veritat és que els nostres boscos ja l’estan notant. Hem tingut grans incendis a Austràlia, a Canadà... És aquest el procés».

Castellnou afirma que aquest procés està avançant mes depressa que no pas s’esperava. «Pensàvem que seria cap al 2030 i això va a l’ample. Si vivim al nostre món en el nostre dia a dia no en som conscients: la situació és complicada.

Davant d’això, els bombers senten impotència. «Saps que arriba i saps que podem fer ben poca cosa. Perquè la societat encara no n’és conscient i no s’està minimitzant l’impacte. És l’estil de vida dels últims 50, d’aquí que siga tan complicat».