L’economia ebrenca es recupera més lentament que la catalana

Es presenta l'Informe d'Economia Local i Regional de les Terres de l'Ebre 2016

28 junio 2017 16:49 | Actualizado a 29 junio 2017 18:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Segons l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre del 2016, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional  de la Universitat Rovira i Virgili, l’impacte econòmic que els turistes deixen a les Terres de l’Ebre encara no és prou potent. Des de fa uns anys, els turistes es gasten per estada al territori una mitjana de 129 (sense comptar allotjament i transport).

El director de la Càtedra, Juan Antonio Duro, ha expressat que «les Terres de l’Ebre tenen moltíssim marge per créixer encara», i que en aquest sentit el turisme és vital. «L’impacte del turisme, per als grans recursos de què disposen les Terres de l’Ebre, encara és molt baix i hauria de créixer més. Hem d’apostar per la marca de la Reserva de la Biosfera».

Un altre dels punts que els experts apunten que s’hauria de potenciar a l’Ebre per millorar la seua economia és la indústria. «El Baix Ebre, per exemple, té moltíssim sòl industrial i això s’hauria d’aprofitar més, a banda que és més barat que a altres zones de Catalunya», va detallar Duro durant la presentació de l’informe, ahir al Campus Terres de l’Ebre, a Tortosa. El director també va assenyalar la necessitat d’establir polítiques de retenció de població al territori.

Recuperació més lenta
Segons l’informe, la recuperació econòmica a les Terres de l’Ebre ha arribat més tard que a la resta de Catalunya, i va a un ritme lent, per sota de la mitjana catalana, a més que la crisi va arrelar de forma més produnda.El 2016 es va tancar amb 11.400 aturats, 1.500 menys que el mateix període de l’any anterior. 

Pel que fa a la renda disponible, la de les famílies ebrenques és el 75% de la mitjana catalana i en el període 2011-2013 –l’últim del qual es tenen dades- va empitjorar. Així la renda relativa va baixar en tres de les quatre comarques del territori, l’única que va pujar va ser la Terra Alta. «Això fa més evident que cal pilotar un canvi estructural en la manera de fer global», ha valorat Duro. De fet, des de la Càtedra s’indiquen diverses mesures per reconduir la situació, com desenvolupar projectes territorials, que permetin assolir economies d’escala i ser més eficients a partir de la col·laboració entre tots els agents socioeconòmics, públics i privats; a nivell sectorial cal promoure la indústria i el sector turístic com a factor clau, més enllà de l’agroindústria.

L'ebre perd població per quart any

Un altre dels aspectes que l’informe ha estudiat és la demografia del territori. El 2016 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en 180.855 habitants, el que representa el 2,40% de la població catalana (7.522.596). Aquest percentatge suposa una nova disminució del pes demogràfic de les Terres de l’Ebre al conjunt de Catalunya. I s’encadenen vuit anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. El 2016 la població ha baixat en 2.012 habitants i ho fa per quart any consecutiu

Des del màxim històric de població del 2012, 191.826 habitants, les Terres de l’Ebre han perdut 10.971 residents, un 5,72% de la població. En aquest sentit, de les quatre comarques la Terra Alta és la més afectada demogràficament, amb una baixada l’any passat del 0,9 % mentre que a Catalunya les dades ja són positives.

 

 

Comentarios
Multimedia Diari