L’entorn que uneix el riu amb el mar

La desembocadura de l’Ebre crea un espai natural molt especial, amb els paratges protegits de la llacuna del Garxal, l’illa de Sant Antoni i l’illa de Buda

18 mayo 2018 10:35 | Actualizado a 18 mayo 2018 10:46
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El riu Ebre és un dels més importants de l’Estat espanyol, amb una llargada de 910 quilòmetres des del seu naixement a Reïnosa (Cantàbria), fins a la seva desembocadura al delta de l’Ebre. El tram final de l’Ebre és una de les zones més especial del Delta, que et permet recórrer un passeig per un entorn únic i albirar la fusió del riu amb el mar. 

La zona de la desembocadura del riu Ebre compren tres espais protegits de gran importància: l’illa de Sant Antoni i l’illa de Buda (zones d’accés restringit), i el Garxal
La millor manera de visitar aquest espai és recórrer el tram que va des de Riumar (Deltebre), per la vora esquerra del riu, fins al Garxal i la desembocadura de l’Ebre. A l’itinerari només es pot accedir amb bicicleta o a peu, per tant, a Riumar s’haurà de deixar el vehicle, per poder endinsar-se així en aquest espai natural tan especial i característic del delta.

Un dels punts més destacats del camí és el Muntell Gros o de les Verges, una duna de 4 metres d’alçada des d’on es pot veure l’illa de Buda i l’illa de Sant Antoni. Al cim de la duna hi ha un monument dedicat a les marededéus relacionades amb el trajecte del riu Ebre, des del seu naixement a Cantàbria, amb la Mare de Déu de Montesclaros, fins a la seva desembocadura al delta de l’Ebre, amb la Mare de Déu de l’Assumpció. Aquest és el punt on es pot iniciar l’itinerari autoguiat pel Garxal, amb bicicleta o a peu, de 2,5 quilòmetres

El Garxal és un conjunt de petits illots i llacunes modelats pel vent i el mar. Situat quasi a la desembocadura del riu, és la llacuna del delta de formació més recent, ja que va lligada a l’última gran avinguda de l’Ebre, produïda l’any 1937. El Garxal està envoltat d’un sistema de dunes fixat per vegetació, especialment per tamarius.
La zona es troba entre dos punts de gran interès turístic: la urbanització Riumar i la desembocadura de l’Ebre. 

L’itinerari que condueix fins a la desembocadura està dotat de diversos miradors, senyalització i panells explicatius de la flora i fauna de la zona.

Per millorar el règim mediambiental de l’entorn del Garxal, el Parc Natural del Delta de l’Ebre va portar a terme diverses actuacions l’any 2005. Des d’aquell moment l’itinerari que envolta la llacuna del Garxal, a part de poder-se fer amb bicicleta i a peu, també és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, el mirador situat als primers 400 metres del recorregut té l’entrada adaptada amb una rampa. 

La zona del Garxal està composta per 280 hectàrees, amb vegetació molt variada. L’accés a la llacuna està restringit al públic, però es pot observar a través dels miradors que la voregen. Pel que fa a la fauna, hi ha una gran varietat d’aus aquàtiques entre les quals destaquen les gavines, els xatracs i els ànecs.

Ja arribant a la desembocadura es troba un dels miradors més visitats a causa de la seva altura i bellesa, el Ziggurat. Des d’allí es poden observar els diferents ambients naturals que formen la desembocadura de l’Ebre, amb una preciosa panoràmica.

Comentarios
Multimedia Diari