Más de Ebre

Les Salines de la Trinitat, garants de la biodiversitat al delta de l'Ebre

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura visita l’espai de la Punta de la Banya, que representa un model de gestió sostenible 

Marina Pallás

Whatsapp
Antonio Troya, el gerent d’Infosa Joan Sucarrats i Jordi Sargatal, ahir. FOTO: J. Revillas

Antonio Troya, el gerent d’Infosa Joan Sucarrats i Jordi Sargatal, ahir. FOTO: J. Revillas

Que les Salines de la Trinitat són necessàries per garantir la riquíssima biodiversitat del delta de l’Ebre, i que la Punta de la Banya, i el delta en conjunt, pateix una greu fragilitat. Aquestes són dues de les principals conclusions de la visita que ahir van fer Antonio Troya, director de la secció de la Mediterrània de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) i  Jordi Sargatal, membre de la junta directiva de la Sociedad Española de Ornitologia, president de l’Associació d’amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, exdirector de la Fundació Territori i Paisatge i exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Tots dos experts van conèixer de primera mà, acompanyats del gerent d’Infosa (empresa que explota les Salines), Joan Sucarrats, la realitat del delta de l’Ebre i de la Punta de la Banya.

La UICN és una unió de membre composada per 1.400 ONG ecologistes d’arreu del món, amb l’aportació de més de 17.000 experts. Aquesta diversitat i extensa experiència converteix la UICN en l’autoritat mundial sobre l’estat del món natural i les mesures per protegir-lo.

«Avui hem vist com els diversos fenomens i temporals estan tenint impactes severs a l’entorn natural però també a les espècies, fins i tot perjudicant les activitats econòmiques que aquí s’hi porten a terme, provocant un impacte social», va declarar Antonio Troya, fent esment als danys causats pel temporal Glòria i el Filomena i a la fragilitat de la barra del Trabucador, únic punt per on poden accedir els treballadors de les Salines. Troya va destacar també la «immensa» riquesa natural de les Salines, però el director va constatar que els efectes de la regressió de delta de l’Ebre són compartits amb altres deltes mediterranis, com el Roine o el Nil. «Per donar-ne solució és complicat, ja que són situacions novedoses. Els efectes del canvi climàtic són especialment durs a la regió mediterrània. Es calcula que l’escalfament aquí és un 20% superior».
Per al director, les solucions han d’estar basades en la natura, o trobar un equilibri amb altres actuacions allà on no es puga.

«Si volem, estem a temps d’aplicar solucions basades en la natura. Cal un pla i una anticipació. És qüestió de voluntat política. Per a donar una solució concreta cal també innovació i noves tècniques», va afirmar ahir, tot remarcant que cal profitar els ecosistemes naturals per als reptes climàtics i el desenvolupament local sostenible. En aquest sentit, va posar en valor l’avifauna excepcional del delta i de les Salines, que va posar com a exemple de binomi entre gestió sostenible i conservació de la biodiversitat. «Es necessari mantenir aquesta gestió industrial o econòmica, la de les Salines, per mantenir la riquesa biològica i sostenible», va concloure.

En aquests mateixos termes es va expressar Jordi Sargatal, qui va sostenir que les salines són «una activitat industrial molt sostenible que garanteix aquesta biodiversitat i s’hauria de mantenir». La sal s’obté de forma natural amb l’energia solar i el vent i atrau nombroses aus. Per això Sargatal va afirmar que el Trabucador és «essencial», per la seua funció ecològica. 

En relació al Pla per a la Protecció del Delta del Ministeri, els experts no van entrar a valorar-lo, però Sargatal sí va considerar que per protegir el Delta també s’han de crear noves franges de dunes encara que sigui afectant terrenys agrícoles.

«Però falten moltes hores de taula», va expressar. «Hi ha solucions, però no són fàcils. Tothom ho aborda amb bona fe. S’ha d’enfocar bé el tema i queda encara feina per fer».

Comentarios

Lea También