Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les Terres de l'Ebre continuen liderant els índexs d'ús habitual del català, amb un 70% de la població

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013 confirma una tendència a l'alça després de la caiguda experimentada a partir de 2003 arran l'arribada de nouvinguts
Whatsapp
El director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé, i la tècnica d'estudis de la Direcció General de Política Lingüística, Anna Torrijos, durant la presentació de l'estudi. Foto: ACN

El director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé, i la tècnica d'estudis de la Direcció General de Política Lingüística, Anna Torrijos, durant la presentació de l'estudi. Foto: ACN

Les Terres de l'Ebre continuen liderant els índexs territorials d'ús habitual del català, amb un 70% de la població, percentatge que duplica , pràcticament, la mitjana catalana. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013, presentat aquest dimarts a Tortosa. Es tracta d'un fenomen que, segons la Direcció General de Política Lingüística, s'explica per la demografia i el menor impacte de les migracions, així com l'estructura en xarxa d'una població més reduïda, que permet una millor integració lingüística. Això ha permès que el territori hagi millorat els seus índexs després de la caiguda experimentada entre 2003 i 2008 per l'arribada d'immigrants.

 

El 70% de la població ebrenca que té com a principal llengua d'ús habitual el català -en alguns casos, convivint també en menor mesura amb el castellà- contrasta amb el 30% a l'àrea metropolitana de Barcelona o el 36% de la mitjana catalana. El territori se situa també per davant d'altres zones amb un ús molt per sobre de la mitjana, com les Comarques Centrals -un 63%-, Ponent -61,9%-, l'Alta Pirineu i Aran -61,3%- o Comarques Gironines -51,5%-.

 

"La diferència és molt elevada", certifica la tècnica d'estudis de la Direcció General de Política Lingüística, Anna Torrijos. D'acord amb les dades de l'estudi -que s'ha basat en 7.400 enquestes a tot Catalunya, amb representació territorial per àmbit: unes 430 a les Terres de l'Ebre, amb un marge d'error del 5% i un nivell de confiança del 95,5%-, la majoria de la població per sobre dels 15 anys declara entendre'l -96,7%-, parlar-lo -91,5%-, llegir-lo -87,1%- i escriure' -69,4%-. Les diferències intergeneracionals no són significatives: si bé la gent gran l'usa una mica més -86%- respecte els joves -76%-, el percentatge en el cas de les edats més baixes queda encara molt lluny del 30% de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

 

Torrijos apunta que la principal base explicativa d'aquestes xifres és d'origen "demogràfic i es basa en les migracions". "A tot l'eix metropolità va venir molta immigració de la resta de l'Estat que va fer baixar molt l'ús del català", apunta. En segon lloc, afegeix, al tractar-se una zona amb menor densitat de població organitzada en xarxes ofereix "una major facilitat als immigrants per integrar-se lingüísticament", que troben més gent que l'utilitza i els ajuda a fer-ho.

 

A més, l'estudi constata 33.453 persones de les Terres de l'Ebre que no tenien com a llengua inicial el català, quan eren petits, el saben parlar actualment -tres milions a Catalunya-. Tot i que, com la resta de territoris de Catalunya, entre 2003 i 2008 es va notar una important davallada de l'ús social del català per l'arribada massiva de nouvinguts, a les Terres de l'Ebre es constata, en aquests moments, una recuperació d'alguns dels indicadors. "Tot i que a Catalunya notem una estabilitat aquí notem ja una millora respecte entre 2003 i 2008", ha subratllat Torrijos.

 

Es tracta d'una dada especialment rellevant, tenint en compte que a l'any 2003 -quan se superava el 70% d'ús habitual- la població nascuda a l'estranger era d'un 9,2%, mentre que el passat 2013 s'havia incrementat en 20.000 persones -un 19,3%-., principalment d'origen romanès i de l'Europa de l'Est Malgrat això, l'estudi assenyalar que 10.211 persones més tenen el català, sol o compartit amb el castellar, com llengua habitual respecte la seva inicial.

 

El director dels serveis territorials del Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre, Ferran Bladé, ha valorat positivament aquests resultats. Malgrat això, ha insistit en la necessitat de continuar treballant per "evitar desequilibris" i intentar fer arribar la llengua "a tots els àmbits" a partir de les anàlisis de les principals àrees de desenvolupament lingüístic. En aquest sentit, ha recordat el camí que queda per recórrer en sectors com la justícia, la indústria farmacèutica -amb prospectes majoritàriament en castellà- o el cinema, tot i destacar la tasca desplegada en els últims anys en aquest últim àmbit.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También