Reforçaran els marges i espigons de les basses del delta de l'Ebre

La Generalitat executarà entre 2022 i 2023 un pla de reforç de la protecció a les basses del Delta de l’Ebre. Les actuacions, que tenen un pressupost de 4,9 milions d’euros, es desenvoluparan a les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada, així com al Canal Vell. L’objectiu és protegir els camps de cultiu d’arròs davant d’episodis de desbordament i el risc d’afectació en un futur que pot suposar l’elevació del nivell del mar, arran del canvi climàtic.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va presentar ahir el pla el durant una visita a l’Encanyissada. «La crisi climàtica i l’escalfament global provocaran que en els propers anys que, de manera aïllada però cada vegada més freqüent, es pateixin episodis puntuals de creixement del nivell del mar. D’aquí la importància i necessitat d’aquest pla de reforçament dels espigons perimetrals de les basses», assegurà.

Es tracta d’uns espigons i estructures que ja existeixen, encara que es troben molt debilitades i no cobreixen el cent per cent del perímetre.

A l’Encanyissada i la Tancada, a l’hemidelta dret, les noves estructures tindran una elevació mitjana d’uns 50 centímetres per sobre el nivell mig del mar i una amplada d’uns 4 metres. Això permetrà la lliure entrada d’aigua marina a les basses, necessària per assegurar el seu equilibri ecològic, però sense suposar problemes de desbordament i d’afectació als camps d’arròs veïns, en cas de pujada del nivell del mar. Així mateix, els espigons es reforçaran amb la sorra contigua a les basses generant un petit canal lateral que farà de distribuïdor de l’aigua dolça que entra per tota la llacuna.

També es propiciarà el creixement de vegetació per dotar aquests entorns de més resistència quan hi hagi episodis d’onatge directe. En total s’actuarà sobre un tram de 35 quilòmetres, segons detalla la Generalitat.

Pel que fa al Canal Vell, a l’hemidelta esquerre, l’actuació se centra en la zona nord i oest de la llacuna, una part de la qual toca a la finca Bombita, de titularitat estatal i on ja hi ha actuat el Ministeri. Aquí, la Generalitat preveu elevar els camins perimetrals ja existents. A la part nord, la zona més sensible de la bassa, també es planteja la construcció d’un espigó de protecció. S’actuarà sobre un total de 13 quilòmetres, ampliables a 10 més si es considera necessari.

D’acord amb el territori

El pla s’ha dissenyat amb la col·laboració de les Comunitats de Regants de la Dreta i l’Esquerra, així com amb a Confraria de Sant Pere, la Federació de caça i el Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Les actuacions començaran l’any 2022 i es perllongaran durant el 2023. En la seva execució es tindran en compte els períodes de nidificació de les aus i no es realitzaran treballs durant aquestes fases per evitar afectacions en la fauna.

S’hi preveu una inversió de 4,9 milions d’euros, procedents de la dotació pendent per al delta de l’Ebre dels pressupostos actuals de la Generalitat.

El projecte de pressupostos del 2022 preveu 6 milions d’euros més per a la zona.

Segons detallà Jordà, aquesta «potser no és l’actuació més urgent», però afirma serà necessària en els pròxims anys i la voluntat de l’executiu català és treballar en aquells àmbits en els quals té competències.

«El Delta és una patrimoni natural del país, i hi hem de posar tots els nostres esforços per garantir el seu futur, amb actuacions tant a curt, com a mitjà i llarg termini», remarcà la consellera d’Acció Climàtica, que va continuar la seva estada al Delta ahir amb diverses reunions i trobades.

L’aportació de sorres al litoral amenaçat, a principis d’any
L’Estat i la Generalitat continuen amb les trobades per avançar en la protecció del delta de l’Ebre. En aquest àmbit, Jordà va confirmar que s’ha encarrilat el projecte, i si no hi ha cap altre entrebanc, a principis de 2022 podrà arrencar l’aportació de sorres al Trabucador, el litoral de Deltebre o Buda, previst per Costes de l’Estat amb una aportació de quatre milions d’euros. 
La consellera va remarcar que la protecció del Delta no pot ser una eina política utilitzada per a ús partidista. En aquesta línia, la consellera va insistir que es tracta d’un «repte de país» en què tots els agents implicats han de «remar en la mateixa direcció».