Les festes dels bous, al punt de mira

Un total de 28 poblacions de les Terres de l’Ebre mantenen la pràctica dels correbous, aquí anomenats simplement bous, durant les respectives festes majors. Bous de plaça, carrer, embolats, capllaçats... fan córrer els aficionats en una activitat festiva amb segles d’història però cada any que passa envoltada de més polèmica. La recent agressió d’uns aficionats taurins a unes activistes animalistes a les festes de Mas de Barberans ha estat la culminació d’una confrontació que ve de lluny.

Els aficionats defensen que els bous són una tradició molt arrelada al territori, que respecta els animals i que compta des de l’any 2010 amb una llei del Parlament de Catalunya que la regula: la Llei 34/2010 de les Festes tradicionals amb bous. Per la seva banda, els animalistes denuncien que aquesta pràctica, i en especial modalitats com el bou embolat o el capllaçat, suposen un maltractament intrínsec de l’animal i haurien d’estar prohibides. Així, s’han proposat fer una vigilància activa dels espectacles per vetllar que es compleix amb la normativa i els animals no pateixen danys. L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, però, insisteix que és l’administració i no els animalistes els que ha de vetllar pel compliment de la llei. Així, remarquen que cada any es presenten més d’una desena de denúncies, i només una petita part acaba desembocant en un expedient sancionador per part de l’administració. Des de la Generalitat, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, també remarca que els municipis compleixen amb la normativa establerta, i juntament amb els alcaldes del Baix Ebre i el Montsià han fet una crida a la calma perquè no hi hagi nous incidents en la temporada taurina, que tot just acaba de començar.

La Llei 34/2010 de les festes tradicionals amb bous es va aprovar al mateix moment en què es prohibien les corrides de toros a Catalunya. En el seu preàmbul, estableix que el text normatiu es basa en tres eixos bàsics:«el respecte i la protecció de la festa, la protecció de l’animal i la seguretat de les persones». La norma va ser una evolució del Manual de Bones Pràctiques que havia consensuat el territori uns anys abans, amb normes de seguretat, durada dels espectacles, actes veterinàries de l’estat dels bous abans i després de sortir a la plaça i altres requeriments.

Però lluny d’apaivagar-se, la polèmica al voltant dels correbous ha anat a més. La llei va obrir la porta a recuperar dates i festes que havien desaparegut amb els anys, si els organitzadors demostraven que antigament havia estat «tradició»; un fet molt criticat pels animalistes, juntament amb altres termes, com ara la pràctica dels bous a la mar o la seguretat per als menors al bou capllaçat.

Per la seva banda, els taurins insisteixen que es compleix amb la normativa i anuncien que a partir d’ara iniciaran també la via jurídica per defensar els seus interessos.

La temporada va arrencar a Aldover a l’abril i s’allargarà fins al proper mes de novembre, amb més de 200 dies amb actes amb bous al llarg del territori, concentrats especialment durant els mesos de juliol i agost i a les comarques del Baix Ebre i el Montsià.