Les obres de protecció del Delta, pendents dos anys després del Glòria

Es compleixen dos anys des que el devastador temporal Glòria va posar de relleu la màxima fragilitat del delta de l’Ebre davant el canvi climàtic, amb una invasió mai vista del mar que va esborrar temporalment la barra del Trabucador i va deixar sota l’aigua milers d’hectàrees. I més enllà d’obres puntuals d’emergència, la feina ingent que cal per protegir-lo encara està tota per fer.

La Taula de Consens pel Delta, formada pels ajuntaments i les comunitats de regants de la zona, alerta que no es pot perdre més temps. Mentre s’acaba de donar forma al Pla de protecció del delta de l’Ebre, que ultima el Ministeri per a la Transició Ecològica, demanen que Costes comenci a executar, sense més dilació, l’obra d’emergència per aportar arena i reforçar els punts més fràgils: el Trabucador, el litoral de l’illa de Buda i el front nord (zona de la Marquesa). Una aportació de 330.000 metres cúbics de sorra que, tal i com ja ha explicat el Diari, estava prevista inicialment per la passada tardor però que s’ha hagut de posposar per qüestions administratives i desavinences entre l’Estat i la Generalitat en la seva tramitació (el govern català va demanar una declaració d’impacte ambiental simplificada de les obres que des del Ministeri s’entenia que no era preceptiva).

Segons detallen al Diari fonts de Costes de l’Estat, el projecte es troba actualment a la darrera fase de la tramitació ambiental i tot seguit es contractarà l’obra. El problema radica en què els treballs s’hauran d’aturar a partir de l’1 de març, segons ha determinat el Parc Natural del Delta per l’inici del període de nidificació de les aus. Així, no està clar que en un període tan curt es puguin executar totes les obres, s’hagi d’optar per només una part o s’hagin de posposar totes fins a la tardor, amb l’amenaça que suposen possibles nous temporals marítims en els pròxims mesos.

Rafa Sánchez, director tècnic de la Taula de Consens, remarca que aquesta obra és vital a curt termini, mentre cal anar avançant en accions a mitjà i llarg termini.

Des de la Taula valoren alguns canvis que s’han donat arran del Glòria, com una major coordinació entre l’Estat i la Generalitat (els tècnics duen a terme reunions periòdiques) i la voluntat d’actuar de les dues administracions, però lamenten que tot va massa lent i que el Delta no pot esperar més.

Pel que fa al Pla de protecció del Delta que prepara el Ministeri, properament hi ha prevista una nova reunió amb la Taula de Consens perquè el territori hi face aportacions. «Valorem positivament que hi hagi un pla d’actuació, tot i que el contingut no sigui el que considerem millor i que costi molt que es tinguen en compte les propostes del territori», comenta Sánchez.

Un dels principals cavalls de batalla de la Taula és mantenir l’actual fesomia del Delta, no deixar perdre ni un pam més de terreny. Una opció que sembla que des de Madrid no contemplen, però que el territori veu factible si s’actua de forma coordinada, amb accions a curt, mitjà i llarg termini: «mobilització d’arenes, aportació de sediments que actualment queden encallats als embassaments o camins de guarda a l’interior de les badies, entre d’altres», detalla el director tècnic.

La voluntat és que el document d’actuació definitiu quedi tancat durant aquest primer trimestre del 2022.

Des de la Taula també demanen a la Generalitat que actuï en marc de les seves competències i amb pressupost suficient, amb la redacció d’un pla de gestió de la Xarxa Natura 2000 o de protecció de certes espècies en perill, «que garantiria les actuacions necessàries per mantenir els hàbitats», detalla Sánchez. La Generalitat va presentar també recentment un projecte per consolidar els marges de les llacunes i que un augment del nivell del mar no afecti així als camps d’arròs propers.

Mentrestant, però, qualsevol nou temporal, per petit que sigue, suposa un sobresalt per als habitants de la zona, que volen seguir vivint a la terra on van nàixer.