Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les oliveres mil·lenàries del Sénia opten a ser Patrimoni Agrícola Mundial

Els responsables de la Mancomunitat de la Taula del Sénia ultimen la candidatura, que presentaran aquesta mateixa setmana davant de l’organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO

Maribel Millan

Whatsapp
Foto: Joan Revillas

Foto: Joan Revillas

La Mancomunitat de la Taula del Sénia està acabant de redactar la candidatura que aquesta setmana presentaran davant l’organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la FAO, perquè les oliveres mil·lenàries d’aquest territori siguin reconegudes com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (Sipam). Es tracta d’un reconeixement similar al del Patrimoni Mundial de la Unesco, que no suposa cap figura de protecció però sí una major atenció, ajuts i suports per tal de mantenir aquest important patrimoni natural. 

Després de presentar la candidatura, un comitè científic s’encarregarà d’avaluar-la i decidir si les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia entren a formar part de la xarxa del Sipam, juntament amb una quarantena més de sistemes agrícoles de fins a dinou països del món. 

Representants de la Mancomunitat van participar, el passat mes d’abril a Roma, en una reunió de la FAO, que ja ha declarat els dos primers llocs de l’Estat i Europa com a Patrimoni Agrícola Mundial: les salines de la vall salada  d’Añana, a Àlaba, i la producció de panses (uva pasa) de la comarca de l’Axarquía, a Màlaga. 

Nacions Unides atorga la denominació de Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial a comunitats en estreta relació amb el seu territori, que comprenen una cultura, un sistema agrícola i un ambient físic i social determinats. L’objectiu d’aquesta xarxa creada per la FAO l’any 2002 és assegurar la subsistència d’aquests llocs  o sistemes de producció agrícola singulars i assegurar el seu reconeixement nacional i internacional. 

«El paisatge de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia s’adiu perfectament als termes del Sipam i per això treballarem per aconseguir aquest important reconeixement», remarca al Diari la gerent de la Taula del Sénia, Tere Adell. 

L’olivera és el conreu tradicional del territori i emblemàtic de la Mediterrània, que conforma una dieta, una cultura i un paisatge determinats. A banda i banda del riu Sénia es conserven en producció milers d’oliveres plantades fa segles, les  més antigues en època dels romans. És el cas de la Farga de l’Arión, que forma part del Museu Natural d’oliveres d’Ulldecona i que un estudi científic situa com  l’olivera datada més vella, amb 1.704 anys. 

Inventari amb vora 4.800 arbres

Gràcies a l’inventari fet i actualitzat per la Taula del Sénia, actualment hi ha censades prop de 4.800 oliveres de més de 3,50 metres de perímetre de tronc a 1,30 del sòl, repartides per 22 municipis del Montsià, nord de la Comunitat Valenciana i est d’Aragó, convertint el Territori Sénia en la zona amb la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món. La seva presència defineix el paisatge, un mosaic d’arbres i pedra seca. A la part catalana, només tres d’aquestes oliveres estan protegides com a arbres monumentals. 

Temas

Comentarios

Lea También