Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les persones de més de 65 anys de les Terres de l'Ebre concentren el 75% de casos d'ictus

Un estudi de l'IDIAP Jordi Gol sobre 553 persones detecta que un 41,5% dels afectats presentava algun grau de dependència i un 16% havia mort després d'un any
Whatsapp
Entrada d'urgències de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Foto: Joan Revillas

Entrada d'urgències de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Foto: Joan Revillas

Els casos d'ictus a les Terres de l'Ebre es concentren especialment en les persones amb més de 65 anys, fins un 75% dels casos. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi efectuat per l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol sobre 533 pacients de vuit àrees bàsiques de salut del territori que van patir un ictus entre l'abril de 2006 i el maig de 2008. Després de l'episodi d'ictus, els investigadors han observat un increment significatiu en la prevalença dels factors de risc cardiovascular, especialment: hipertensió arterial, fibril·lació auricular i dislipèmia. Un any després, un 41,5% presenten algun grau de dependència moderada i un 16% havia mort.

Concretament, és en el període d'entre 75 anys i 84 anys en el qual es concentra la freqüència relativa més elevada de patir un ictus. El nombre de casos és similar entre homes i dones en tots els grups d'edat, però a partir del període de 75 a 84 anys baixen els casos en els homes mentre que en les dones es mantenen i s'incrementen. La hipertensió arterial no només representa el factor de risc cardiovascular més prevalent, sinó que també és el que s'associa a més risc relatiu -es multiplica per vuit- de patir un primer episodi d'ictus, seguit per la fibril·lació auricular -es multiplica per sis-.

El Codi ictus es va activar en el 32,5% dels casos, intra hospitalàriament en el 77,8%. La fibrinòlisi -que és un tractament aplicable abans de quatre hores des de l'inici dels símptomes, amb l'objectiu de dissoldre el coàgul que ha ocasionat el problema, atès que l'ictus és una obstrucció del reg sanguini a una zona del cervell- s'associa a més supervivència entre les dones i a un millor pronòstic funcional -menys discapacitat residual-. La incidència de mortalitat en general va ser 8,5/100 persones per any de seguiment; en les dones va ser de 4,2/100 casos per any de seguiment, i en els homes de 13,4/100 casos per any de seguiment.

Durant el primer any després de patir l'ictus, l'estudi ha detectat que els pacients registren una pèrdua d'independència mitjana del 27,3% en el valor de l'escala de Barthel -l'escala que valora la capacitat que tenen les persones per desenvolupar autònomament activitats de la vida diària-, i que és més significativa entre les dones. A més, un 26,6% dels pacients va morir durant el període de seguiment -al llarg dels 4 anys-, però la probabilitat de morir va ser superior en el primer any, quan es va produir el 59,2% de les morts de tot el període de seguiment.

L'estudi de l'IDIP Jordi Gol va fer el seguiment d'un total de 553 persones que van patir un primer episodi d'ictus entre l'abril de 2006 i el maig de 2008, amb una mitjana d'edat de 73 anys, sobre una població de referència de 130.649 persones, corresponent a vuit àrees bàsiques de salut de les Terres de l'Ebre. A la fase inicial es va fer un estudi retrospectiu des d'un any abans de patir l'episodi fins a finalitzar la primera fase de seguiment el 31 de març de 2010. En aquests moments, encara se'n fa el seguiment prospectiu i s'ha ampliat amb els nous episodis d' ictus que han patit els participants.

Es van recollir les dades a través dels registres de la consulta d'atenció primària i de la recerca i localització dels pacients en els registres hospitalaris generals i específics del Codi ictus, entre d'altres. Això inclou les variables clíniques, com la discapacitat residual i l'estat vital dels pacients inclosos en l'estudi mitjançant el registre centralitzat de defuncions i a partir de la informació existent en els centres que intervenen en el procés d'atenció als pacients amb ictus -cuidadors a domicili, centres d'aguts i centres de convalescència de llarga durada-. Tot aquest seguiment de dades es va encreuà amb les diferents variables analitzades a l'estudi: incidència, mortalitat, anys potencials de vida perduts i supervivència.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También