Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'excap tècnic de la neteja de Flix alerta del risc de no retirar els llots

L'enginyer Mariano de Andrés afirma que el mur de contenció de l'àrea contaminada s'està desgastant i que un 20 per cent dels fangs, entre 150.000 i 200.000 tones, encara s'han de retirar

A.Caralt

Whatsapp
Imatge del mur de contenció aixecat fa anys per aïllar la zona contaminada. FOTO: JOAN REVILLAS

Imatge del mur de contenció aixecat fa anys per aïllar la zona contaminada. FOTO: JOAN REVILLAS

L’exresponsable tècnic de la descontaminació del pantà de Flix, Mariano de Andrés, ha recomanat la retirada immediata els llots tòxics acumulats, entre 150.000 i 200.000 tones, segons la seva estimació.

De Andrés adverteix al Ministeri de Medi Ambient que cal finalitzar els treballs de neteja dels fangs com més aviat millor perquè el mur de palplanxes que aïlla l’àrea contaminada es va corroint i es va desgastant, posant en risc «els marges de seguretat», a més d’entorpir el curs del riu Ebre. «S’haurien de retirar les tanques al més aviat possible», ha afirmat a TV3.

La col·locació del doble mur de palplanxes metàl·liques de 1.300 metres de longitud dins el llit del riu s’inicià l’any 2010 amb l’objectiu de protegir el riu de la possible mobilització dels residus durant els treballs de retirada. Es van clavar a una profunditat d’entre 15 i 20 metres. Amb la finalitat d’assegurar la seva estabilitat, prèviament s’adequà una base de pedra al fons.


Avingudes de 3.000 m3/s
El mur de contenció fou dissenyat per suportar el pas d’una avinguda extraordinària de 3.000 m3/segon, un cabal equivalent a un desbordament del riu Ebre al seu pas per Tortosa.

Els treballs de col·locació del mur van acabar el 2012 però l’inici de l’obra física de l’extracció dels llots es va retardar fins al 2013. Els treballs s’haurien d’haver completat el desembre de 2015 però fa poques setmanes s’ha confirmat l’existència d’una bossa encara molt gran de residus pendent de retirar.

Des de 2010, l’Ebre català ha viscut diverses avingudes, cap d’elles per sobre dels 2.000 m3/s.


‘Demanem celeritat’
L’alcalde de Flix, Marc Mur, detalla al Diari que el mur de contenció és una estructura «temporal i no permanent», encara que cap responsable de l’obra ha posat data de caducitat a l’estructura.

Tècnics del Consell Superiors d’Investigacions Científiques han assegurat l’Ajuntament de Flix que l’estat del mur no «suposa cap perill imminent i que podem dormir tranquils» però recomanen actuar ràpid. «La realitat és que hi ha parts del mur que fa sis anys estan dins el riu i se’ns va dir que hi estarien tres anys. Ens preocupa i, per això, demanem celeritat», tanca l’alcalde.

En la mateixa entrevista a la televisió pública catalana, De Andrés no descarta que es planegés extreure menys llots tòxics per beneficiar econòmicament l’empresa encarregada de la descontaminació, Fomento de Construccions y Contratas. L’enginyer fou acomiadat l’estiu de 2015 després de denunciar a la Fiscalia que alguna cosa no s’estava fent com pertocava.

Els extreballadors que van denunciar el cas de corrupció no han estat readmesos i estan sense feina i, en canvi, Acuamed ha reincorporat els investigats.

Temas

  • EBRE

Lea También